100 I PICO PEL MOIANÈS

Ara, 24 hores després d´haver acabat la ronda del Moianès, i després de, entre altres coses, reposar les cames, és el moment de fer un petit repàs de la sortida d´ahir.

A les 3:40, peus a terra i omplir la motxilla, cafe amb llet, cotxe i cap Castellterçol. A les 5 en punt era a lloc i allà em trobo una colla de gent que coneixia força bé gracies a la seva participació a corredors.cat tot i que no ens haviem vist mai : en Massa, en Josep Artigas, la Marta i l´Yves.

Fetes les presentacions, a les 5 i 10comencem a córrer direcció Castellcir. Era negra nit i anavem frescos, nosaltres i el dia.
Anavem tots trotant, i l´Yves amb la bici degut a una lesió de soli que anava combinant el trot amb el pedalar.
Després de 34 km i quan el sol treia el cap timidament, arribavem a casa de la Marta, on els seus pares ens havien preparat un avituallament sorpresa: te calentó, coca, ensiamades i un "cake" de xocolata boníssim , i a més un porronet de vi que ens va refer de cop i ens va deixar a punt de tornar-hi.

A partir d'aquí, i mantenint la tònica del moianès, puja i baixa constant, però fent la xerrada distesament i admirant la bellesa de la zona els km passen un rera l´altra sense adonar-nos-en. Al km 44 parada i fonda a Moià. Un entrepà i una cocacola,i tornem-hi...
Els llocs de pas, preciosos...

A Monistrol de Calders, aprofitem per menjar una miqueta i omplir bidons

Tocarà mullar-se els peus?

Les hores passen, els km també i tot comença a pesar, i molta culpa la té el perfil del recorregut.

Qui digui que el moianès és petit o pla se les haurà de veure amb mi.

A Granera l´Yves, que ha portat un dia durissim, portant més hores la bici a coll que a sota el cul, tira per carretera cap a Castellterçol i nosaltres continuem seguint el Gr 177.

A falta de 15 o 16 km se´ns torna a fer de nit, cau la boira, apreta el fred i les cames pesen més, molt més, però sabem que la Sara, la dona del Josep Artigas ha encarregat taula i ens han promès un berenar-sopar de butifarra i carn a la brasa a dojo. Això ens empeny i ja a falta de 5 km l´olor de la buti i el xai és la motivació que fa que el cap tiri quan les cames comencen a pesar més del que és normal.

Al final ens varen sortir 101 km, que varem fer en 14 hores i quart des de la sortida o unes 13 hores reals de trot.

Els sopar, deliciós va posar punt i final a un dia intens, complert i molt útil com a entrenament per a tots.

A finals de febrer s´ajunten els nostres objectius, ells a la Trans115, a Gran Canaria, i jo a Libia.

Ells hi hauran d´afegir una mica més de desnivell i 14 0 15 km. Jo sorra, i 90, només 90 km...com si m´haguessin dit que un cop acabat havia de tornar a començar el recorregut.

No sé pas on m´he fotut, però és igual, si n´he fet 101, en puc fer 102, i 103 i així fins on calgui.