25/12/08

QUIN FUTUR MÉS DUR.....

Avui, dia de Nadal, un dia en que tots celebrem més o menys el mateix, o sia, un dinar que t´hi cagues l´endemà d`un sopar que t´hi mors i el dia abans d´un altra dinar de colló de mico, o sigui, tota una dieta que no es pot arribar a considerar "la ideal" per a un corredor, sigui de velocitat, de mig-fons, de fons sencer o d´ultrafons,..... ja m´he perdut divagant per la filosofia del bon menjar i no sé per on anava...... doncs que avui, dia de Nadal, i bla bla bla, m´he literalment acollonit llegint una entrevista al Serge Girard a la revista "Campo base" que el Ser13gio ha penjat al seu bloc.

No m´he acollonit per les bestieses que fa el Girard- que també- ja que no satisfet amb haver travessat tots els continents córrent sense cap dia de descans, encara té esma per seguir preparant uns reptes estratosfèrics i fora de serie, lluny del que és facilment imaginable fins i tot per al 99% dels que ens agrada córrer, sino que m´he acollonit quan he llegit que el "susoditxo" malalt del córrer va començar les seves "andadures", millor dit "corredures", als 30 anys i fruit d´una aposta amb uns amics que li devien dir les paraules màgiques, que en català són " no n´hi han prous", i en el seu idioma deu ser un " tu n´has pas les oeufs pour ça!" .

Com bé sabeu els que em coneixeu, jo vaig començar a córrer als 32 i fruit d`una aposta i de les mateixes paraules màgiques dites per boca de L´Asier, l´Aintzane i l´Andoni, uns amics que haureu endevinat que no són d´Albacete precisament.

El meu futur pot anar per els mateixos camins del Girard?? Segur que no, de fet espero amb tot el cor que NO!!, però tampoc m´havia pensat mai acabar ni una cursa de 10 km, i....

6 comentaris:

Almasy ha dit...

Jaume, esto del correr es como una droga, y además de las duras. Yo empecé hace 5 años con la intención de correr media horita tres días a la semana, sólo para estar un poco en forma. Y ahora ya ves. Ayer día de Navidad no pude salir a entrenar y tuve una sensación de desasosiego impresionante todo el día. :)

Javi Subias ha dit...

¡¡¡¡ENFERMOS!!!!
Ja ja ja.

Jaume Tolosa ha dit...

Joder, es que vaya dos me comentan el tema!!! Si yo soy el menos enfermo...y de mucho!!!

un abrazo!!!

robert mayoral ha dit...

tot arriba, recorda que no hi ha impossibles, només hi ha impossibles el que nosaltres pensem...però tot és factible...així que no diguis mai..jejeje
BONES FESTES!

Bufal VORAÇ ha dit...

EM SEMBLA QUE SOM MOLTS ELS CORREDORS QUE TENIM UNA HISTÒRIA MOLT SEMBLANT, TENIM MOLT EN COMÚ.
DE TOTA MANERA A MI NO EM COLA. NO VOLEU QUE US DIGUIN SONATS, DE FET, CREC QUE US VOLEU ENGANYAR A VOSALTRES MATEIXOS, PERÒ AIXÒ NO TE REMEI, ARA JA TOTHOM SAP DEL QUE SOU CAPAÇOS, FINS I TOT VOSALTRES, PER TANT AIXÒ QUE HA FET AQUEST "MATXOTE" ÉS ALGO QUE A NINGÚ EXTRANYARIA SI FOSSI.HO VOSALTRES ELS PROTAGONISTES DE TAL AVENTURA.
SALUT I KMS SENYORS.

Jaume Tolosa ha dit...

Robert,això ho tinc molt clar...igual que tu!!

Búfal, ja vindràs, ja.