QUIN FUTUR MÉS DUR.....

Avui, dia de Nadal, un dia en que tots celebrem més o menys el mateix, o sia, un dinar que t´hi cagues l´endemà d`un sopar que t´hi mors i el dia abans d´un altra dinar de colló de mico, o sigui, tota una dieta que no es pot arribar a considerar "la ideal" per a un corredor, sigui de velocitat, de mig-fons, de fons sencer o d´ultrafons,..... ja m´he perdut divagant per la filosofia del bon menjar i no sé per on anava...... doncs que avui, dia de Nadal, i bla bla bla, m´he literalment acollonit llegint una entrevista al Serge Girard a la revista "Campo base" que el Ser13gio ha penjat al seu bloc.

No m´he acollonit per les bestieses que fa el Girard- que també- ja que no satisfet amb haver travessat tots els continents córrent sense cap dia de descans, encara té esma per seguir preparant uns reptes estratosfèrics i fora de serie, lluny del que és facilment imaginable fins i tot per al 99% dels que ens agrada córrer, sino que m´he acollonit quan he llegit que el "susoditxo" malalt del córrer va començar les seves "andadures", millor dit "corredures", als 30 anys i fruit d´una aposta amb uns amics que li devien dir les paraules màgiques, que en català són " no n´hi han prous", i en el seu idioma deu ser un " tu n´has pas les oeufs pour ça!" .

Com bé sabeu els que em coneixeu, jo vaig començar a córrer als 32 i fruit d`una aposta i de les mateixes paraules màgiques dites per boca de L´Asier, l´Aintzane i l´Andoni, uns amics que haureu endevinat que no són d´Albacete precisament.

El meu futur pot anar per els mateixos camins del Girard?? Segur que no, de fet espero amb tot el cor que NO!!, però tampoc m´havia pensat mai acabar ni una cursa de 10 km, i....