30/1/09

ENTREVISTA PER TV3


Ahir, tal com resa el títol d'aquest post, em varen fer una entrevista per TV3.

Aquesta cursa m'esta donant, ja abans de celebrar-se, moltes coses que no m'hauria imaginat mai que podria tenir, o que em podrien passar a mi.

El fet de ser el 1er i únic català a afontar la Libyan Challenge, per si sol ja és un fet que m'il·lusiona.

Poder afrontar alguna cosa "seriosa" on no hagi anat cap altra català, ser el primer de fer-la !! Aquella cosa, no cap altra!!!

(Escric seriosa entre cometes ja que seria fàcil ser el primer català a, per exemple, menjar-se una botifarra fent la vertical a dalt del Matagalls un dissabte de febrer a les 2 de la tarda amb una barretina al cap i espardenyes de set betes, o potser ja ho ha fet algu?)
Millor ara?? s´ha de ser torrabosses!!
.

Quina pressió tenir aquest micro al davant

Aquest fet, ha portat a una altra cosa que tampoc m'hauria imaginat mai: Ser motiu d'entrevista per Tv3, la televisió del meu país, i a més es pasarà (encara no sé quin dia) en horari de gran audiència, com és al migdia al TN Comarques.

El dia va anar més o menys així.


A les 10 ens trobem amb la Montse Núñez i l'Antoni Moreno, els dos periodistes de TV3 responsables de la Catalunya central i després d'explicar breument de què va la meva guerra particular decideixen fer un recull del que seria el meu entrenament començant pel gimnàs i acabant muntanya amunt, camins avall.

Amb la Montse Núñez



Aquesta ja és la primera d'un munt de sorpreses que aniré tenint al llarg del matí.

Que t'atenguin bé els mitjans locals i comarcals és molt d'agrair i fins i tot ho acabes considerant normal, són els teus veins, però tractant-se de la Televisió Nacional de Catalunya em quedava l'incertesa de si seria un pim-pam, un "anem per feina que hi ha coses més importants que un sonat que corre pel desert", i la veritat, res més lluny de la realitat. Tant la Montse com l'Antoni em van destrossar el patró que m´havia fet dintre el meu cap i demostrant una professionalitat envejable van "perdre" amb mí tot un matí parlant, prenent imatges de tort i de través, corrent al meu costat a peu, amb cotxe...increible!

Així doncs, per començar, cap al FITNESS, el gimnàs on un dia a la setmana compenso el desgavell que provoca a nivell muscular, tendimentós i articular, el córrer tants km i molts d'ells carregat amb una motxilla. Em fa un no sé què, un cop canviat de roba, entrar a la sala, més plena de gent que no m'imaginava a aquella hora, i començar a fer una mostra de les meves rutines amb la càmera de l'Antoni pendent de mi. Xerrada i entrevista amb en Jaume Palau sobre el perquè del complement al gimnàs.

Un cop llestos, cafè, i cap al turonet de Sant Jordi. Un lloc proper a casa meva, per on he passat mil vegades entrenant i que servirà de plató a l'aire lliure.

Primerament una petita explicada de material, motxilla, menjar, el nou Gps Magellan... i comença l'entrenament televisat!. Quina professionalitat. No només em feien fer d'actor-corredor, ara puja per aqui, ara nosaltres ens posem allà i tu fas això o surt per darrera de mí, sino que em raonaven el perquè de tot plegat i per quin motiu després de filmar això movien la càmera per posicionar el seguent pla del mateix lloc però amb una altra prespectiva. Així doncs, avui a més he fet un curset accelerat de producció de reportatges.


Velocitat...

Ben suat, l'entrevista, i...cap a casa??? I ara! Tornem-hi. Ara la Montse al volant del Fiat Panda 4X4 i l' Antoni al darrera. Ara jo corrent al costat, ara perseguint-los, ara a poc a poc, ara apretant les dents, i quan ja no quedava turo ni camins per recórrer i quan ells han considerat que tenien prous imatges per fer un bon muntatge ens hem acomiadat.

Més de 3 hores han dedicat a la meva aventura! Només tinc paraules d'agraiment!!

I ara a esperar que l'emetin. Si puc saber el dia ja us avisaré!!

Bona aquesta

15 comentaris:

Anònim ha dit...

Ser el primer català en fer una cosa "seriosa"!!

que et moqui la iaia maco

Jaume Tolosa ha dit...

Anònim, si m´has de fer mocar t'agrairia que posessis el nom.

Suposo que tal com ho he escrit no és del tot correcte i hauria de dir" el primer català a fer la Libyan, que es pot considerar com una cosa seriosa i no una fricada".

Mai m´ha passat pel cap dir que no hi ha hagut cap català que hagi fet coses serioses, només faltaria. Tu que et penses que jo visc en el meu món tot sol o que?
Tinc molt clar que Catalunya ha estat terra de milions de persones que han fet coses més importants que les que pugui fer jo en tota la meva vida, i per tant, només de pensar que la meva frase pogués anar per un altra camí que pel que en realitat anava ja diu molt a favor teu.
Si us deies de broma, disculpa´m, i ja hauré aprofitat per fer l'aclaració.

Si anava en serio, que et moqui la teva!

Ramon ha dit...

Jaume, estic de sort amic, ja conec un mediàtic, jejej, ah i sempre, sempre, hi haurà gent que NO entendrà res de res.
ànims company i una abraçada
PS, si diumenge el matí estàs aburridot, ja ho saps, sempre podem sortir a estirar les cames.
Records

Anònim ha dit...

Esta molt bé el que vas a fer, però coses serioses sen han fet d´altres, i per catalans!!!Sense anar més lluny, l´any passat el primer equip espanyol en finalitzar el PTL al MOnt Blanc, va se un equip catala, mes concretament tortosi...de totes maneres el que faràs es una animalada molts `d´ànims!!!Salut i cames

Mariona ha dit...

Sobretot avisa'ns del dia, que no m'ho vull perdre! :P

Jaume Tolosa ha dit...

Gracies Ramon,el diumenge potser aprofito per anar a la platja a tocar una miqueta més de sorra abans de marxar.

Anonim, repeteixo i espero que per última vegada: No malimterpreteu una cosa tant senzilla d´interpretar. Res m'incomoda més que la polèmica. Jo em vull dedicar a correr i a explicar-ho a qui ho vulgui llegir. Ni tant sols sé si acabaré la Libyan i aquest tema no0 fa més que presionar-me. Per si de cas disculpeu-me per no saber escriure o explicar-me millor.

Mariona, tant bon punt ho sapiga. Gracies

Lo Búfal ha dit...

Hola Jaume, crack mediàtic català total. És un orgull (diguin el que diguin) que representis al nostre país en terres africanes. Crec sincerament que és un afer SERIÓS de veritat.
Ja publicaràs quan emetran aquestes imatges.
Salut i potes!

ser13gio ha dit...

Muy bien hecho Jaume.
Aparte de ser una forma de dar las gracias a quien te apoya y darte un poco de 'bombo'... ¡así le quitamos unos minutillos al fútbol!

Cuídate, ya queda poco.
s

Jaume Tolosa ha dit...

Búfal, moltes gracies. Hi ha gent que entén les coses com vol, ja ho veus!

Hola Sergio, tu crees que le quitaremos algo al futbol??

Muy poco queda...

Luigi ha dit...

Ei Jaume, a mi no em van aquests rotllos televisius, però per tu és un record per tota la vida!

Per cert, podries haver aprofitat per mostrar l'enorme i lletja torre de la MAT i fer una mica de lluita casolana

Cuida't, que aviat seràs al desert d'en Gaddafi

Anònim ha dit...

Hola Jaume,
Soc el pablo.com va tot? ja avisaràs quan sorti el reportatge.Molta sort amb els ultims entrenaments i força a Lybia.
dona un toque via facebook.ok?
Una abraçada.

Anònim ha dit...

Hola Jaume,

si et preguntes qui està llegint el teu blog des de Oakland San Francisco, doncs sóc jo, en Joan que ens vam retrobar a la cursa "entre pons" de Roda (amb la Maribel, la meva dona). Bé només dir-te que des d'aquell dia he seguit puntualment el teu blog, que desitjo el millor dels èxits en l'esdeveniment que s'acosta, i dir-te que com tu vas pronosticar, això de correr enganxa molt, i tant la Maribel com jo ja estem pensant en la nostra primera mitja marató! Ja veus! Res més, molta sort i fins aviat!

Jaume Tolosa ha dit...

Hola Luigi, més que un record,que també, és la manera de pagar el que costa aquest tipus de curses.
La torre de la MAT la varem esquivar, pero estaven treballant-hi a 100m

Hola Pablo, deveu estar bastant a punt per la CAPE EPIC, no?? a finals de març és ja!

Hola Joan i Maribel!! quina sorpresa. Que feu tant lluny de casa!!!
Gracies pels ànims, i ja veus... deixeu-ho ara que encara hi sou a temps, o ja esteu perduts!!

Sort amb els 21097m, ja méxplicareu.

PILTRAFAS ha dit...

Me alegro mucho Jaume,como dice sergio, no todo es futbol.
¡¡que poco te queda!!

¿Como tienes los nervios?
Si me pongo nervioso yo cada vez que entro en tu blog, sólo de pensar lo que te espera.....
¡¡animo valiente!!

Un abrazo...

Jaume Tolosa ha dit...

Gracias Juanma, me queda poco tiempo, pero tambien se va acercando lo tuyo. Informame un poco de como lo tienes!!!