ENTREVISTA PER TV3

Ahir, tal com resa el títol d'aquest post, em varen fer una entrevista per TV3.

Aquesta cursa m'esta donant, ja abans de celebrar-se, moltes coses que no m'hauria imaginat mai que podria tenir, o que em podrien passar a mi.

El fet de ser el 1er i únic català a afontar la Libyan Challenge, per si sol ja és un fet que m'il·lusiona.

Poder afrontar alguna cosa "seriosa" on no hagi anat cap altra català, ser el primer de fer-la !! Aquella cosa, no cap altra!!!

(Escric seriosa entre cometes ja que seria fàcil ser el primer català a, per exemple, menjar-se una botifarra fent la vertical a dalt del Matagalls un dissabte de febrer a les 2 de la tarda amb una barretina al cap i espardenyes de set betes, o potser ja ho ha fet algu?)

Millor ara?? s´ha de ser torrabosses!!

.

Quina pressió tenir aquest micro al davant

Aquest fet, ha portat a una altra cosa que tampoc m'hauria imaginat mai: Ser motiu d'entrevista per Tv3, la televisió del meu país, i a més es pasarà (encara no sé quin dia) en horari de gran audiència, com és al migdia al TN Comarques.

El dia va anar més o menys així.


A les 10 ens trobem amb la Montse Núñez i l'Antoni Moreno, els dos periodistes de TV3 responsables de la Catalunya central i després d'explicar breument de què va la meva guerra particular decideixen fer un recull del que seria el meu entrenament començant pel gimnàs i acabant muntanya amunt, camins avall.

Amb la Montse Núñez

Aquesta ja és la primera d'un munt de sorpreses que aniré tenint al llarg del matí.

Que t'atenguin bé els mitjans locals i comarcals és molt d'agrair i fins i tot ho acabes considerant normal, són els teus veins, però tractant-se de la Televisió Nacional de Catalunya em quedava l'incertesa de si seria un pim-pam, un "anem per feina que hi ha coses més importants que un sonat que corre pel desert", i la veritat, res més lluny de la realitat. Tant la Montse com l'Antoni em van destrossar el patró que m´havia fet dintre el meu cap i demostrant una professionalitat envejable van "perdre" amb mí tot un matí parlant, prenent imatges de tort i de través, corrent al meu costat a peu, amb cotxe...increible!

Així doncs, per començar, cap al FITNESS, el gimnàs on un dia a la setmana compenso el desgavell que provoca a nivell muscular, tendimentós i articular, el córrer tants km i molts d'ells carregat amb una motxilla. Em fa un no sé què, un cop canviat de roba, entrar a la sala, més plena de gent que no m'imaginava a aquella hora, i començar a fer una mostra de les meves rutines amb la càmera de l'Antoni pendent de mi. Xerrada i entrevista amb en Jaume Palau sobre el perquè del complement al gimnàs.

Un cop llestos, cafè, i cap al turonet de Sant Jordi. Un lloc proper a casa meva, per on he passat mil vegades entrenant i que servirà de plató a l'aire lliure.

Primerament una petita explicada de material, motxilla, menjar, el nou Gps Magellan... i comença l'entrenament televisat!. Quina professionalitat. No només em feien fer d'actor-corredor, ara puja per aqui, ara nosaltres ens posem allà i tu fas això o surt per darrera de mí, sino que em raonaven el perquè de tot plegat i per quin motiu després de filmar això movien la càmera per posicionar el seguent pla del mateix lloc però amb una altra prespectiva. Així doncs, avui a més he fet un curset accelerat de producció de reportatges.

Velocitat...

Ben suat, l'entrevista, i...cap a casa??? I ara! Tornem-hi. Ara la Montse al volant del Fiat Panda 4X4 i l' Antoni al darrera. Ara jo corrent al costat, ara perseguint-los, ara a poc a poc, ara apretant les dents, i quan ja no quedava turo ni camins per recórrer i quan ells han considerat que tenien prous imatges per fer un bon muntatge ens hem acomiadat.

Més de 3 hores han dedicat a la meva aventura! Només tinc paraules d'agraiment!!

I ara a esperar que l'emetin. Si puc saber el dia ja us avisaré!!

Bona aquesta