11/1/09

UNA MARATÓ MÉS AL SAC

No és la primera vegada que mi trobo, i suposo que no serà l'última, però no deixa de ser curiós que una tirada llarga, la qual no he allargat expresament ja que no portava la pantalla que em marca els km a la vista, hagi acabat al jardí de casa amb 42km. Serà que tenim tant mitificada la distància que ja ens surt sola??

No, sens dubte és una casualitat però avui, ha tornat a succeir, 11 dies després de la marató per la sorra del Barcelonès i el Maresme , i així doncs, tot i que no sé si es pot contabilitzar oficialment, i tampoc m'importa massa, ja tinc una altra marató al pot, aquesta amb un temps de 5:05 amb boira de sortida, un sol esplèndid quan he guanyat altura, amb unes vistes de la plana i la zona del pantà amb una capa de boira espectacular i altra cop boira quan he tornat a baixar i visitant (o gairebé) Sta Magdalena, Sant Feliuet, Sant Pere de Casserres, Sant Llorenç dels Munts, Sant Marc i Sant Jordi.
Amb tants Sants pel camí, deu ser impossible prendre mal, oi??

Bones sensacions a 42 dies de la Libyan, em trobo bé, fort i molt motivat per afrontar-la. Tinc ganes ja de que passin els dies, però com sempre ho fan un rera l´altra, i demà 41 i paciència.

6 comentaris:

robert mayoral ha dit...

tu fas maratons com aquell que va al gym a fer 4 abdominals...quin crack!
ànim que queda poqueT!

Bufal VORAÇ ha dit...

Et veig molt motivat. Així has de triumfar amb tota seguretat.

Jaume Tolosa ha dit...

Robert, i m´ho diu un que en tota la setmana només fa 4 abdominals, no????

Gracies Bufal, motivat si, triomfar (i això vol dir acabar) ja t´ho diré...

Luigi ha dit...

Ei moolt bé, una bona volta, Déu-n'hi-do.

Potser entre tant sant manca la omnipresent Santa Boira de l'Anticicló patrona de Zanussi.

Per cert, 42 dies i 42 nits, a descansar que no pareeeeeeeeees!

PILTRAFAS ha dit...

Lo tienes ya a la vuelta de la esquina, 41 maratones más y ya te vas (de la cabeza) a Libia.
Mucha fuerza para seguir este último mes fuerte que te queda.
Personalmente me impresionó esa tirada de 100 km que te metiste no hace mucho con unos amigos.
Por último agradecerte tu interés por "mi camino", y decirte que de verdad sería un placer y un orgullo poder compartir contigo aunque sólo fuese un km.

Ironxevi ha dit...

És una cosa tan natural lo de correr maratons, que ens surt com si res. Anims que això s'acosta...