19 dies per la Libyan Challenge
Devant d'una cursa de les característiques de la Libyan he hagut de canviar el xip en molts aspectes.
He hagut d'aprendre a entrenar distàncies més llargues, he hagut d'aprendre a entrenar a ritmes més lents, m'he dedicat molt més a la muntanya, als grans desnivells per enfortir les cames, però on he hagut de canviar el xip de veritat, amb el tema orientació i us del Gps, és en el meu obstinat "autodidactisme".
Devant d'una cursa de les característiques de la Libyan he hagut de canviar el xip en molts aspectes.
He hagut d'aprendre a entrenar distàncies més llargues, he hagut d'aprendre a entrenar a ritmes més lents, m'he dedicat molt més a la muntanya, als grans desnivells per enfortir les cames, però on he hagut de canviar el xip de veritat, amb el tema orientació i us del Gps, és en el meu obstinat "autodidactisme".
Tenint en compte que mai he tingut un entrenador d'atletisme, el pitjor que m'ha pogut passar és no assolir millors marques en distàncies homologades (10000, mitja, marató...) o alguna vegada lesionar-me per fer alguna burrada, però a canvi he disfrutat corrent i competint sense la pressió de saber cada dia si tocava rodar, series, gimnàs o el que fós, i sempre adaptant l'entrenament a les ganes o no de fer una cosa o l'altra.
Suposo que aquesta llibertat ha sigut la que ha fet que cada dia disfrutés fent més i no acabés cremat d'una obligació més, a la meva, com la de tots, "obligada" vida.
Anar a Libia, on m'engegaràn al mig del desert amb l'unica ajuda d'un Gps, un road-book i una brújula, volent fer gala del meu abans citat "autodidactisme", significa que el pitjor que em pot passar és apareixer a Algeria sense un visat ni el passaport i crear un conflicte diplomàtic que hauria de mobilitzar, com a mínim, els salvadors del món mundial en casos extrems, l'Obama i el Sarkozi...i amb sort la Bruni.
Així doncs, des del divendres passat i fins al dia de marxar estic a les mans de 3 persones que intentaràn, espero que amb èxit, evitar aquest conflicte diplomatic. En Pep Bisquert, en Lluís Santanach i en Xevi Cortacans, aquest últim, responsable de la llibreria de Vic MUNTANYA DE LLIBRES, que m'ha proporcionat una bèstia de Gps, un MAGELLAN del qual parlaré en un altre post quan me'l conegui millor. Avui correria el risc de fer el ridícul ja que tot i que l'he estat remenant i m'ha sorprès agradablement la senzillesa i la lògica dels menús, necessito aclarar una sèrie de coses abans de dir res més.
.
Sortint l'altra dia de Muntanya de Llibres em vaig adonar que tota la vida hem tingut, o potser parlo per mi i prou, la mentalitat que certes coses s'havien d'anar a buscar a Barcelona, sobretot quan la búsqueda exigia una certa especialització. Així doncs, és un luxe disposar a Vic d'una llibreria dedicada exclusivament a la muntanya, natura i viatges. Bén situada, al carrer Verdaguer, a tocar de l'estació de la Renfe i amb un tracte molt amable i molt expert.
.
El que també m'ha agradat molt és la web de l'esmentada llibreria. No es limita a ser una pàgina publicitària, sino que està viva, activa i en constant actualització. Deixaré un link al bloc per poder-hi accedir facilment. Us recomano fer-lo servir, a part de coneixer les últimes novetats editorials, constantment fan xerrades i presentacions molt interesants.
.
Moltes ja ens les hem perdut, mirem de pescar les d´ara endevant!!
6 comentaris:
¿Com pot ser que no tinguis entrenador?, ¿lo dius de veritat?,
Com es pot preparar una carrera d'aquestes sense una base tecnique.
No he tingut mai entrenador... però no t'ho agafis com exemple, deu ser bo anar ben guiat i orientat.
Jejej, ja sé qui m'ensenyarà a fer funcionar un GPSç
records
Hola Jaume,
Soc un altre boig que intentarà emularte a la MDS. Emular-te participant-hi, eh!! que a nivell de classificació final és impossible perquè soc molt paquetorro.
Fa dos dimecres vareu quedar amb el David López i el Miquel Noguera (els meus dos companys d'equip) per a assessorar-nos una mica. Em va saber molt de greu de no venir per escoltar-te i també per a podernos conèixer personalment.
El David em va dir que tenies aquest Blog, i per això aprofito per a saludar-te des d'aquí, i felicitar-te tant pel Blog, com per les magnífiques curses que estas fent.
Que et vagi molt bé per la Libyan Challenge, i agafa molts d'apunts, que al tornar et matxacarem a preguntes.
Si vols, pots mirar el meu blog sobre un altre tema que estic fent (Els 7 Cims del món): www.7cims.com
Molta sort a les curses, i a veure si podem quedar un dia aviat per a fer la xerradeta de tot plegat.
ALBERT
Ramon, tu et fiaràs de que jo t'ensenyi a fer funcionar un Gps??
Acabarem tots dos a les kimbambes!!
Albert, he sentit a parlar de tu moltes vegades. Deu ni do el curriculum que tens!!!
Em miraré amb calma el teu bloc, i a veure si podem quedar un dia i fem un últim repàs de tot el material i una xerrada de tot el que faci falta!!
salut
Bueno amigo, ya estamos allí. Te mandaré un poquito de fresco, y tu haz lo mismo y mandame un poquito de calor. Un fuerte abrazo. No sabes que longaniza mas buena llevo...mmmmm
Publica un comentari a l'entrada