20/3/09

ROCK&ICE ULTRA, CAPE EPIC..

Aquestes dates estan plenes d'esdeveniments esportius dignes d'estudi per psicoanalistes, o dit més clarament per "loqueros".

Un dels efectes secundaris que té apuntar-te a curses d'ultrafons, és que et relaciones amb gent extranya i fas amics poc desitjables.

Dos amics del "Sables" de l'any passat, amb els que vaig compartir haima i amb els que he continuat compartint molt bons moments des que varem tornar, Pablo Segura i Toni Amat son en aquests moments a South-Africa a punt per començar, tal com vaig dir fa mesos, la Cape Epic. Una prova amb bici de muntanya, millor dit, una salvatjada amb bici de muntanya!!
Des de demà es pot seguir la cursa en directe des de la seva web.

No diu gaire de la salut mental d'aquests dos "pajarus", però el que si que mereix menció especial, i ingrés urgent al manicomi és el Sergio Fernandez.

Va fer la Libyan Challenge amb mi fa només tres setmanes. Es va fotre 206 km de pedres i sorra, com es diu "entre pecho y espalda",amb la motxilla a coll, amb un sol de justicia, i a més Nonstop, amb el que tot això matxaca les articulacions, els muscles, els tendons, els pulmons, els peus...tot els cos, vaja.

Jo encara m'estic refent i mimant-me el cos, i ell ja és al Canadà, més concretament a Yelowknife on demà comença la Rock&Ice ultra , una cursa de 225km en 6 etàpes (demà ja n'hi foten 45) i amb unes temperatures que poden oscil·lar entre els -20 i els -40ºC i que han de fer estirant una pulka(una espècie de trineu) amb tot el necessari per viure, excepte la tenda de campanya, però que a aquestes temperatures és molt el material i el menjar que has de transportar.
El Sergio és un tio fort física i mentalment, ho ha demostrat de sobres, i tot el que té de fort ho té de bona persona, i això també m'ho ha demostrat de sobres, però afrontar aquestes dues proves en tants pocs dies és si més no una bogeria, per no dir temeritat. Des d'aquí tot el que puc fer és enviar-li tota la força que em queda, que no és gaire, i desitjar-li molta sort i que el respectin els problemes de salut (a més a més) que l'han estat perseguint les últimes setmanes.
És molt recomanable la lectura del seu blog. Molt amens els relats que fa de les curses. Estic esperant que pugui començar a publicar alguna cosa, si pot en cursa, o potser haurem d'esperar que l'acabi.
La part curiosa d'aquesta cursa és que el guanyador s'emporta 1 diamant valorat en més de 6000$.
La seva novia li ha prohibit tornar sense la pedra en questió, o sigui que o guanya, o... és deu viure bé a Yellowknife?