Aquesta edició de la NQ la tindré per sempre classificada com un seguit d'esdeveniments que no deixaven de sorprendre'm, fins i tot un cop acabada la cursa.
La sortida ja em va agafar desprevingut, ja que es feia esglaonada, un per un, amb un lector de codi de barres que havia d'assegurar un temps final real i alliberava de les empentes de les sortides dels anys anteriors. Jo esperant el tret i algú ja era a mig camí de Fontalba.
Pujant al Pas dels lladres, una tempesta brutal va posar a prova a tothom, i molts ho acabarien pagant. Bé, en realitat ho pagarem una mica tots mes aviat o més tard. Aigua a cabassades, llamps i trons i pedra, molta pedra. Una calamarsada de la mida d'un pèsol que et feia mal a la cara si gosaves mirar enlaire i fessis el que fessis, et catigava les cuixes(m'han quedat plenes de petits blaus).
La hipotèrmia estava servida. Tothom hauria d'haver portat un bon impermeable, però no era així. El meu dubte d'última hora entre això o un simple paravent em va fer decantar per aquest, ja que confiava en que n'hi hauria suficient. Vaig passar una estona de fred, molt fred, on les mans havien perdut tota la sensibilitat, però baixant cap a la collada va tornar a sortir el sol, un sol molt tímid, però suficient per recuperar la calor corporal. Entre aquesta estona, i el correr les 13 hores seguents moll, sense tenir fred però moll, m'han portat dos dies després a tenir una galipàndria i un malestar general digne de consideració.
A La Molina un bon avituallament a base d'amanida de patata i gaspatxo, Coll de Pal, Rebost, amanida de pasta, i baixant a Greixer se'm fa de nit.
Ara ja tot sol des de fa una estona, i així fins a Berga, començo a disfrutar d'un puja i baixa constant, dur i molt tècnic, però em trobo bé, molt fort i no m'acollona res.
Alguna perdua de les marques que em fa perdre una mica els nervis, però amb precaució de recular de seguida i refer el camí, mentalment et desgasta una miqueta, però suposa un petit percentatge en el temps final.
Vaig passant controls. Tothom molt amable, oferint-se a ajudar-te. Gent anònima per a mi, o no tant anònima, ja que també li tocava pencar a en Quico Soler i a l'Enric Llonch.
No sé a partir de quin control em diuen que vaig quart. És igual, jo continuu al meu ritme, encara queden com 50 km i forçar pot portar-me a patir o fins i tot a no acabar. Abans de Saldes atrapo al 3er, intenta seguir-me però va petat i jo com una moto.
Baixant cap a Espinalbet se'm fa clar. Ja oloro l'arribada. Em trobo bé, però ja en tinc ganes. Últim control, pujar a Queralt i baixada final cap a Berga.
Travesso l'arribada amb 15 hores i 18 minuts en 3ª posició.
Estic content, no sempre es pot fer un podi en un Ultra d'aquestes característiques, però no valoro tant la posició, que només depèn de si hi ha més o menys gent que corre més que tu, com el fet d'haver acabat en un bon temps una cursa on, per un motiu o altra, sigui la climatologia o el recorregut, hi ha hagut un 75% d'abandonaments. Brutal!
Entrades
8 comentaris:
Moltes felicitats, tan pel podi com encara més per la força fisica i mental que demostres en condicions tan adverses i encara disfrutant del tema.
Salut !
Del resultat d'abandonaments es poden fer diverses lectures. Jo em quedo amb la més evident: la gent quan es posa un pitrall perd la prudència i oblida el més bàsic de material a dur a la muntanya, imprescindible SEMPRE a alta muntanya. A Andorra també vaig veure gent passant molt de fred.
Per altra banda, no restarem mèrits a la travessa, llarga, dura i exigent. Molt selectiva. En aquest sentit se t'ha de felicitar doncs -a més a més del resultat- t'adaptes a tot arreu: asfalt, desert, mitja muntanya, alta muntanya... i ho fas francament bé!
Espero que la propera vegada no oblidis un bon xubasquero sabent la previsió, que t'hem de llegir moltes més vegades!
bon dia company,felicitats pel resultat,jo vaig quedar lo penultim soc Marti de uec tortosa,la cronica esta mol be jo per sort soc mes previso i portava membrana decatlon.
lo recorregut fantastic,ancara que los que anem mes poc a poc mos costava passar los controls.
salut i sort en los teus reptes pel baix ebre estem al corrent de lo que fas,anim
Gracies a tots, de veritat que es agradable rebre felicitacions de gent que sap el que suposa correr aquestes muntanyes.
Hola Jaume,
M'ha fet molta il·lusió poder-te saludar al Cremallera de Ribes, llàstima que no ens hagim pogut veure més, és que vaig arribar 5 hores més tard que tu!
Moltes felicitats pel podi. Deu n'hi do tardar "només" 15 hores vistes les condicions i el recorregut trenca-cames que ens havien preparat.
A veure si coincidim un altre cop i podem fer la cerveseta!
Salut!
Moltes Felicitats pel resultat!
Luigi: No només va estar el temps meteorològic sinó també el cronològic. Jo vaig decidir fer-la caminant junt a un grapat de caminadors experimentats i a Saldes vàrem quedar fora de control, quan portàvem 67Km en menys de 16h o sigui que ens quedàvem més de 8h per fer-ne menys de 29.
Gracies Karim, un altra dia HEM de trobar una estoneta per la cervesa fresqueta. Fins aviat.
Kel, gracies per les felicitacions. Sento que no us deixessin continuar. l'any que vé a treure-us l'espina.
carai nano, feia dies que no navegava i això no pot ser, és com el córrer. Moltes felicitats i endavant. Ja tinc curiositat per saber quina serà la propera.
Publica un comentari a l'entrada