25/9/09

42, L'EDAT D'UN MARATONIÀ

Des de fa molts dies, que coi dies! Des de fa molt de temps havia plantejat que el dia que fés 42 anys començaria un any que hauria de ser molt especial per a mi, per a un maratonià.

Avui els faig, els 42, i continuo pensant que aquesta xifra té un gran simbolisme per als que ens agrada córrer. Tots, un moment o altra de la nostra vida hem idealitzat la marató, l'hem vist com una distància a vencer, com un enemic que tant ens pot donar gloria com un patiment extrem.

Per sort o per desgràcia (desgràcia per a les meves ungles vull dir...) la meva etapa de maratonià, o millor dit de "com a molt maratonià" ha quedat enrera. Això no vol dir que no pugui tornar, ja que no tota la vida podré estar fent curses de 100, 150, 200 i més quilometres, i això tampoc vol dir que ja no faci entremig cap més marató, però si que possiblement tots els plans que havia fet i als que hi havia donat tantes i tantes voltes de les coses que havia de fer mentre tingués 42 anys, es a dir, entre avui i fins a l'ahir d'aquí un any (quin lio),han estat modificats.

Durant aquest any havia planejat competir en 42 maratons oficials. Aquest projecte s'autodescarta tot sol al considerar-lo més un repte d'aconseguir euros i vacances per voltar pel món 42 caps de setmana, que no pas un repte esportiu.

El que si que continuu pensant és que si demà em toca la primitiva ho reactivo...tot i que també es convertiria en una contradicció amb la manera que veig avui les coses a nivell competitiu. Cada dia em motiva menys penjar-me un pitrall i sortir a deixar-me els pulmons penjant de la boca i l'àcid lactic sortint per les orelles. Ara estic en una etapa on gaudeixo molt més de les sortides llargues i dures per muntanya, sol o en grup d'amics, sense pressa ni controls de pas, i això en una cursa no puc fer-ho. Tantes vegades m'han dit d'anar a fer una cursa xino xano...però, digue'm raro, si pago una inscripció, em lligo a uns horaris establerts i em penjo un numero al pit, és per competir. Ho sento, de moment sóc així, potser demà penso diferent, però avui per avui...

Després de considerar que 42 maratons oficials era inabastable, l'alternativa era fer-ne el màxim possible d'oficials ( les de Catalunya, algunes per Espanya, sud de França i destinacións de Ryanair...) i la resta fer-les a lo Ricardo Abad, es a dir, gps que certifiqui el quilometratge i bloc per fer-ho públic i "oficial". Ara i aquí no descarto fer-ho així, però ja aviso que si ho faig ho faig i si no que ningú em toqui la pera, i a més si ho faig serà molt més amb control de gps que amb marató oficial.

Una altra opció, si vols tu no tant glamurosa ni tant seria és fer les maratons a lo Spanjaard, és a dir, una merda de marató!

Una altra alternativa, ja que em motiva molt més l'ultrafons que la marató en si, era fer en competició 1772.19 km, que és el resultat de multiplicar 42.195 (per a qui no ho sàpiga és la distància oficial d'una marató) per 42 ( que, per si no ha quedat clar, són els anys que faig avui). D'aquesta manera si faig una cursa de 200, una de 160, i tres de 100, per posar un exemple, en 5 caps de setmana em carrego l'equivalent a 15 maratons i així acabem abans, jeje!

Una altra alternativa és fer com si aquest any fós com qualsevol altra any, i en lloc de dissertar sobre el numero 42 com a xifra relacionada amb la marató, senzillament afegeixo un número al 41 de l'any passat i tal com vaig escriure, i no m'en oblido pas, també afegeixo un número al 13 de la Júlia que avui en fa 14. Que gran!

Encara queda una altra opció, que és anar obrint ampolles de cava fins que no recordi quina edat faig, ni tant sols si tinc alguna edat concreta, i que oblidi que un dia em va picar el cuc del córrer molts km seguits i així potser en poc temps aconseguiré que la meva familia no em digui que tant prim no estic guapo, aconseguiré una panxeta de felicitat, unes galtones toves, una papadeta que doni gust de tocar i la carn dels braços es rebutirà dins de les samarretes arrapades.
Resumint. No tinc del tot clar que faré i que no faré. El que si tinc clar és que aquest any durarà un any i que cal aprofitar-lo i disfrutar-lo, per tant, alguna cosa faré, i si no, no, i no passarà res de res.





De moment però, 42 i 14.
Júlia, moltíssimes felicitats!!!!

14 comentaris:

ser13gio ha dit...

¡Felicidades campeón!
Qué casualidad que tu hija los cumpla el mismo día.

Si a esas edades se me va a poner tu diarrea mental, voy a subirme a la azotea a tirarme. Madre mía cómo estás de perjudicado...

Como siempre, haz lo que te apetezca y siempre acertarás.

Pasad un buen día.
s

mia ha dit...

eeeeeeiiiiiiii

hi ha aquella dita que diu:

no omplis la teva vida d'anys sinó que omple els teus anys de vida.

així que felicitats i a gaudir de nous reptes, amb pitrall o sense, però que t'agradin i et facin ilu, com el d'estar al costat de la teva filla.

JAUME TERES Y XESC TERES ha dit...

Felicitats Jaume, fagis el que fagis , amb 41 , 42 o els que siguin , "Llarga vida als somnis", sense ells no hi ha motivació,t'en desitjo un bon grapat d'aquests.

Jaume

xavi marina ha dit...

felicitats crack!
El que fagis, si ho penjes, ho seguirem igualment.

ens veiem

Jaume Tolosa ha dit...

Sergio, imaginas un regalo mejor de cumpleaños que este?

Sube rapidamente a la azotea...

Gracies Mia, a veure quin dia podem finalment compartir km

Jaume, Havia fet molts plans pels 42 i ara que els he fet veig que s'ha de viure sense plans i dusfrutar sobre la marxa

Xaviiiii, la CBXR continua molt present al meu cap!!!! Que bé que ho vaig passar!
T'escriure un mail per comentar-te la meva situació en aquelles dates.

Ignasi Maraton ha dit...

Hola Jaume, qualsevol repte que començis segur que es prou apasionant, per tu i pels que es seguim.
Moltes felicitas per tu i moltes i per la Julia, que cada dia esta mes guapa

Jaume Tolosa ha dit...

Gracies Ignasi, records a la familia!!!

massaguer ha dit...

Jaume desenganya't avui comences el primer dia dels teus 43 anys...,que kbró que sóc....

Ramon ha dit...

Moooltes felicitats "petitó"
Perque serà que no em sona raro la reflexió del pitrall? ; )
Es una evolució cap a la llibertat del corredor? Apa-li, fote-li fort a la filosofia de duru.
Una abraçada i a gaudir-ho
Records

JAVI SUBIAS ha dit...

Muchas felicidades!!!! ¿Saves que el día 7 tambien cumplo esa motivante cifra??? ¡Viva el 67!!!

Xesc ha dit...

Ei Jaume encara que tard moltes felicitats. Collons tenim la mateixa edad i ens fem les mateixes palles mentals. Jo al final he dicidit no pensar res i fer dia el que el cos em demani i si estic inscrit en una cursa i al final no em ve de gust no la faig i punto, si dic que anire a tope i el dia de la cursa penso que millor anar lent... ho fare. Lliure com el vent i sense obligacions que ja en tenim moltes i el que si que fare es correr.

MOLTES FELICITATS.

Jaume Tolosa ha dit...

Molt cabronet, Massa. Ja ho saps!

Gracies Ramon, i espero que molts km siguin amb tu!!

Javi, aun despues de hablar por telf, muchas gracias

Gracies Xesc, si, al cap i a la fi hem d'acabar fent el que ens agrada, sinó, t'imagines lo dur que pot arribar a ser?

Bulderban ha dit...

Felicidades Jaume !!.. ¿se pueden dar ideas? Cuelgas un post para que nos apuntemos 42 amiguetes y quedamos un día todos para hacer 42 kms por tus condominios. Luego ponemos cada uno 42 euros y nos vamos a comer por ahí....

Jaume Tolosa ha dit...

Esteban, probablemente sea la mejor idea que se pueda tener para celebrar los 42. Me la apunto, de momento solo me la apunto, pero...quien sabe!
Gracias.