DUBTES I DUBTES? NO, NO CAL!

S'acosta la Transahariana. Quants cops m'ho hauré dit ja, i quants cops més m'ho hauré de dir encara?

Sempre és maco allò del compte enrera. Doncs mira, avui al matí faltaven 43 dies (comptant el d'avui, 7 dilluns)per que comenci a córrer per el massis del Hoggar direcció al km 1 en un procés de km a km que hauré de repetir tant sols 260 vegades. Bonic.

Ara però, toca entrenar, i fort.

Fort?. De fet, continuo amb la meva teoria (gens contrastada) de que no em serveix de res entrenar molt i molt si el meu cos no és capaç d'assimilar-ho. Només em jugo una lesió, una anèmia o el que seria pitjor, aborrir d'una vegada per totes el sortir a córrer  per aquestes muntanyes.

Doncs, si no és entrenant molt i molt dur, com és pot entrenar una cursa de 260km, D+3000, Nonstop i autosuficiència? Qui ho sap? On és el límit entre un bon entrenament i els problemes que acabo de comentar? És bona la teoria que mantinc que val més anar una mica poc entrenat que cansat? Si, segur que si. Però, quant menys entrenat? Potser hi vaig massa poc i llavors les meves cames no arribaran al final i l'explosió que faré se sentirà des de casa?

Dubtes, dubtes i més dubtes. Pero no calen. No cal tenir dubtes. Ajuden a sentir-te vulnerable, i per tant prudent, però no cal tenir-los. He d'estar convençut que puc, és l'únic camí per fer-ho, tot i que moltes vegades m'he preguntat si no era un pel massa agosarat ( llegeixis inconscient) per inscriure'm en aquesta cursa. Qui sóc jo per decidir que puc fer-ho? Al cap i a la fi, haver fet el que ja he fet altres anys, no garanteix que aquest any pugui fer el que vull fer. Queda clar, per una banda, que cada dia que passa porto uns quants km més a les meves cames, però també és sabut que aquest any no porto els que hauria de portar, ni he passat un any que a nivell de coco pugui ajudar molt, i que dels bons records no es viu. Cal renovar-los constantment.
I això és el que estic fent: entrenar per renovar les sensacions, creant nous records. Bons records dintre el cap. Que quan comenci a córrer només surti informació positiva dels meus poros.Bons records que a més, s'han de crear a base de córrer, i això és el que vaig fer ahir. Córrer, entrenar, gaudir, estar amb mi mateix, cansar-me com un burro, i com qui no vol la cosa varen caure 48km (Roda-Les Gorgues-Esquirol-Cantonigròs-Tavertet-Avenc-Rajols-Rupit-camí ral cap a Cantoni i tornada) amb un gens menyspreable desnivell, que em van costar 5:49 i que vaig assimilar de conya. Per tant, vaig pel bon camí.

I això és el que faré demà...

Falten 43 dies. I que! Seny i rauxa en la justa mesura. És tot el que necessito.