1/2/10

DUBTES I DUBTES? NO, NO CAL!

S'acosta la Transahariana. Quants cops m'ho hauré dit ja, i quants cops més m'ho hauré de dir encara?

Sempre és maco allò del compte enrera. Doncs mira, avui al matí faltaven 43 dies (comptant el d'avui, 7 dilluns)per que comenci a córrer per el massis del Hoggar direcció al km 1 en un procés de km a km que hauré de repetir tant sols 260 vegades. Bonic.

Ara però, toca entrenar, i fort.

Fort?. De fet, continuo amb la meva teoria (gens contrastada) de que no em serveix de res entrenar molt i molt si el meu cos no és capaç d'assimilar-ho. Només em jugo una lesió, una anèmia o el que seria pitjor, aborrir d'una vegada per totes el sortir a córrer  per aquestes muntanyes.

Doncs, si no és entrenant molt i molt dur, com és pot entrenar una cursa de 260km, D+3000, Nonstop i autosuficiència? Qui ho sap? On és el límit entre un bon entrenament i els problemes que acabo de comentar? És bona la teoria que mantinc que val més anar una mica poc entrenat que cansat? Si, segur que si. Però, quant menys entrenat? Potser hi vaig massa poc i llavors les meves cames no arribaran al final i l'explosió que faré se sentirà des de casa?

Dubtes, dubtes i més dubtes. Pero no calen. No cal tenir dubtes. Ajuden a sentir-te vulnerable, i per tant prudent, però no cal tenir-los. He d'estar convençut que puc, és l'únic camí per fer-ho, tot i que moltes vegades m'he preguntat si no era un pel massa agosarat ( llegeixis inconscient) per inscriure'm en aquesta cursa. Qui sóc jo per decidir que puc fer-ho? Al cap i a la fi, haver fet el que ja he fet altres anys, no garanteix que aquest any pugui fer el que vull fer. Queda clar, per una banda, que cada dia que passa porto uns quants km més a les meves cames, però també és sabut que aquest any no porto els que hauria de portar, ni he passat un any que a nivell de coco pugui ajudar molt, i que dels bons records no es viu. Cal renovar-los constantment.
I això és el que estic fent: entrenar per renovar les sensacions, creant nous records. Bons records dintre el cap. Que quan comenci a córrer només surti informació positiva dels meus poros.Bons records que a més, s'han de crear a base de córrer, i això és el que vaig fer ahir. Córrer, entrenar, gaudir, estar amb mi mateix, cansar-me com un burro, i com qui no vol la cosa varen caure 48km (Roda-Les Gorgues-Esquirol-Cantonigròs-Tavertet-Avenc-Rajols-Rupit-camí ral cap a Cantoni i tornada) amb un gens menyspreable desnivell, que em van costar 5:49 i que vaig assimilar de conya. Per tant, vaig pel bon camí.

I això és el que faré demà...

Falten 43 dies. I que! Seny i rauxa en la justa mesura. És tot el que necessito.

6 comentaris:

Ramon ha dit...

Vas per bon camí punyeteru, tu pla que ets el meu ídol, tens molta força mental i de les cames ni en parlem, agosserats ho som tots però sempre pensem que ens en sortirem i mira per on que fins a dia d'avui,....;-)
PS. Jo també tinc dubtes i molts

massaguer ha dit...

Doncs jo no tinc cap dubte que ho aconseguiràs i a mé faras una molt bona cusa.

Apa salut i peles....

Anònim ha dit...

Jaume , aixo ho tens fet, ara a mantenir i no encostiparse ni fer burrades.
Ho tens el sac!

josep artigas

Xesc ha dit...

Jaume, estic segur que ho aconseguiras i a mes be i el que es mes important DISFRUTANT. Estas fent bons entrenos, tens el cap al seu lloc i saps on vas aixi que no pensis en res mes que amb la meta. Olvida, temps, classificacions,pors, tot nomes pensa que en Jaume arrivara a la meta segur... perque... doncs pq ha fet els deures i vol arrivar.
Força i endevant.

Jaume Tolosa ha dit...

Gracies a tots, vosaltres si que em veieu amb bons ulls!!!

De fet tinc els dubtes i les pors que suposo tenim tots. Els justos per no perdre el respecte al desert i a una tirada com aquesta.

a partir d'aquí, si tot va bé...ho farem!!

Anònim ha dit...

segur que sí, que ho aconseguiràs.
Ànims i endavant i sobretot disfruta.
Joan Vinyoles