UNA ALTRA SETMANA AL POT, EN FALTEN TRES!

A tres setmanes d'una cursa d'ultrafons sempre m'envaeix el mateix dubte: canya o no? És prou lluny de la data de la cursa com per plantejar-se encara una bona pallissa, i alhora prou a prop com per vigilar de no passar-se de voltes ni lesionar-se. Aleshores, el millor sempre deu ser el terme mig, però, on és el terme mig?

Després de 51 km de dimarts a divendres (que no és molt, pero els dies tenen 24h i prou) quin quilometratge he de fer durant el cap de setmana per què sigui una setmana " terme mig"? Si hi afegís els del cap de setmana passat la setmana seria de més volum que l'anterior, i si em limito a fer dos rodatges de 2 horetes em quedaré per sota, molt per sota. La millor opció, crec, és estandaritzar distàncies però amb bastant desnivell: farem una mitja marató el dissabte i una marató el diumenge. Tot per muntanya, es clar!

El dissabte, amb un dia preciós per devant, quedo amb en Josep Vilardell per ensenyar-li una bona zona d'entrenament al mateix temps que ell va acumulant km de cara a la CBXR. Pujarem per les Gorgues cap a L'esquirol, pel camí empedrat cap a Cantonigròs i d'allà baixarem cap a La Foradada i tornar pel camí ral. Només de començar ens trobem amb L'alex Dordal, en Manel Amor i un tros més endevant en Felipe Lara. Fem un bon grup on el més "tonto fa bombolles", en Vilardell a la CBXR, en Manel tot el circuit de Vertical Running, l'Alex i en Felipe a dues setmanes de la Transgrancanaria 123, i jo a Argelia. El recorregut és preciós i seria un no acabar de descriure'l -el salt del cabrit, la barra de ferro...- ja ho he dit, però avui calia veure, sobretot,  la Foradada. Nohasefaltadicirnadamas, mireu les fotos vosaltres mateixos.

Al final varem arribar al cotxe amb 22km i 2:30.

El diumenge el dia no prometia tant, feia fred i el sol només treia el cap molt timidament de tant en tant, però no per això deixarem de córrer, no?. Surto amb una bona companyia, el meu cunyat, en Carles m'acompanya amb bici. Intento no passar per llocs molt dolents, però tot i fer un recorregut integrament per pista, el desnivell no li perdono. La idea era fer unes 3 hores amb ell i llavors jo continuar tot sol per completar els 40km i just quan ens anavem a separar veiem que ve en direcció contraria en Ramon Sanglas. Quina sort que he tingut, feia temps que no coincidia amb ell i teniem moltes coses per explicar-nos. Portava 28 km, per tant teniem 12 km de temps per posar-nos al dia, que han acabat sent 14 per acabar de completar 42,5km en 4:34. Una marató més al sac!

Al final el terme mig han estat 115 km. No és molt (per això mateix és un terme mig), però a tres setmanes de la cursa i sense fer-me massa mal res, és tot un èxit.