Sense voler-me fer pesat, però no puc evitar de dir-ho:
Avui entro a la última setmana abans de marxar cap a Algèria!!
No estic massa nerviós per la matxacada que m'espera i això no sé si és bo o dolent. Per una banda crec que l'experiència es va aposentant i això em treu presió, pero per altra banda, crec que potser aquest relax em pot perjudicar, no sabria explicar-ho, com si potser no li acabés de donar la importància que realment te, i no valorés prou bé el pastel que se'm presenta. No, no és que infravalori la cursa, res més lluny, crec que, estic segur vaja, és la cursa més dura a la que m'he enfrontat mai -molts km, molt desnivell, moltes pedres, molt fred a la nit, molta altura- i tot i així no aconsegueixo posar-me nerviós. A hores d'ara els altres anys, ja tenia clar tot el material que portaria, el menjar que menjaria,etc i aquest any...m'he promés que m'hi poso avui al vespre!A veure si dilluns ja sé que pesarà la motxila, que menjaré i sobretot, a veure si em començo a posar nerviós d'una vegada per totes. Això també forma part de la cursa, i no m'ho vull perdre, ja que tot aquest procés que cada any significava un munt d'hores de rumiar que si porto això o si faré allò, compartit sempre amb la meva filla gran -la meva gran ajudant- també forma part del que envolta una cursa com aquesta (més que cursa ho definiria com un viatge, una aventura, una experiència) i com he dit, això també ho vull gaudir, que per això fem aquestes coses: per gaudir i oblidar ni que sigui per uns moments la travessa de desert que ens toca patir a tots en forma de crisis, la puta crisis!
Entrades
12 comentaris:
Ànims Jaume!
Des de Cantoni també et seguim... M'he afegit el teu bloc al Reader i (això de la tècnica és l'hòstia) estic al dia de les teves "corregudes" :-)
Records,
Eudald.
Jaume, et desitjo un bona recuperacio de tot el marxaque t´has futut i sobretot que disfrutis com mai a Algeria i que le força t´acompanyi en tot moment.
Xesc
Venga, que ya estáis allí. A disfrutarlo, eso lo primero.
s
Jaumet,sóc a casa amb la Montse Sisteré i ambdós et desitgem molta merda i empastifa't de dalt a baix a veure si et poses nerviós d'una puta vegada collons,ja....
Jua,jua,jua.
Vinga ànims que això ja ho tens a tocar.
Ei Eudal, curiós nom el teu!!!!
Xesc, moltes gracies. Demà et truco.
Sergio, lastima que no vengas!!
Massa i Montse Cisteré, amb C, ja us he dit el que us havia de dir, jaja
Jaume,
Ja t'ho direm personalment, pero desde aquest bloc volem desitjar-te molta sort, tan sols com les dues ultimes curses al desert, que puguis tornar a casa bé,...res mes,
V.i R.
Pardal,comença a posar tots els embotits a la motxilla i ves pesant-la,que segur que ja començarà a bellugar el cuquet del nervi.....
Apa vailet que en cinc dies ja fots el camp....
deixa que flueixin el nervis, que com bé dius també formen part de les sensacions de la cursa, i disfruta-la tant com puguis.
pensa que quan les cames no puguin, serà el cap que tindrà que continuar, i quan aquest ja no, tira del cor que segur que el tens gran, i quan estigui cansat, llavors corre amb el cataplins que ja els tens ben possats, i quan aquests diguin prou, de ben segur que ja hauràs arribat.
V i R??? qui deu ser V i R? Moltes gracies, i no patiu que tornaré a casa i be ( només una mica castigat de peus i cames)
Massa, portaré pernil i fuet per alimentar tot el campament!
Ostres Mia, quantes coses hauré de fer servir, no? Bé, si serveix com dius per arribar, ho faré! Gracies.
Chaval, que tinguis molta sort, perque la resta de coses necesaries per acabar, les portes penjades. Una abraçada molt forta. Chorissu.
Apa Jaume!!!Ja hi tornes a ser!!!! Molta sort i a disfrutar!!!260 te'ls menjaràs amb patates i a sobre encara et quedaran forces per sucar-hi pa quan arribis!!!
N'estem tots segurs!!!
Publica un comentari a l'entrada