COM PUC FALLAR?

L'afició del Barça és la millor afició del món? JA! JA! i JA!!!!! I un bledo! La millor afició del món era el dijous al migdia a la sala d'actes de la Masia d'AMPANS, a Santpedor, poble de'n Guardiola del Barça, això si!

Hi vaig arribar una estona abans per preparar-ho tot i em vaig asseure a la taula entre la  Joana Tubau d'Ampans, ànima de tot el muntatge i en Francesc de Solgironès, sempre al meu costat i ara també al costat dels amics d'Ampans.

Nerviós? Amb tanta gent davant, una miqueta suposo.

He de confessar que tot i que m'havien dit que em trobaria amb un públic excepcional, el fet de saber que abans que a mi havien tingut l'honor de rebre xerrades i de fer-se amics de gent tant coneguda com el mateix Guardiola, l'Estiarte, els Gossos o l'Alícia Sanchez Camacho, em feia pensar que potser el meu "anonimat" no els despertaria cap mena d'interès (bé, suposo que més que la Camacho si, perquè crec que un polític ha d'aburrir al públic més entregat...però això, com diria el President Pujol, "Això ara no toca" que aquest bloc no és de política).

Bé, el cert és que les meves perspectives més optimistes es varen desbordar, i de quina manera! Em vaig trobar parlant davant d'un públic que em va demostrar des del primer moment que no era un públic qualsevol, que si, que volien ser els meus amics, que ja eren els meus amics. Que són els meus amics! Varen escoltar les meves aventures al desert amb un interès increïble, em varen cosir a preguntes, em varen demostrar una barreja d'admiració i agraïment difícil d'explicar, vaig comprendre que eren al meu costat, que els era igual que jo no surti a la tele i als diaris tant com els altres, que jo era tant important per ells com qualsevol: Que tots som diferents, però tots som iguals. Que tots mereixem el mateix interès i la mateixa estima. Aquest és, al cap i a la fi el seu lema i a partir d'ara el lema que m'acompanyarà a les curses, i només després d'explicar una miqueta tot el que m'espera a la Jungle Marathon, serps, caimans, jaguars, aranyes...i demanar-els-hi si em volien acompanyar a creuar la selva, només llavors hi va haver un moment d'indecisió i de diversitat d'opinions. Uns ja s'aixecaven i venien amb mi, altres no ho veien del tot clar. Quan els vaig aclarir que ells m'havien d'acompanyar, si, però des d'aquí, només amb la seva força i la seva empenta, llavors el crit va ser unànime. Tots, absolutament TOTS els meus nous amics varen dir convençuts i amb tota la seva força que creuarien la selva amb mi!

Serà una cursa difícil, ho se, però com puc fallar? Sempre ens han dit que l'energia no es crea ni es destrueix, es transforma...i segur que es pot enviar a molts km de distància. Com puc defallir si aniré carregat d'empenta!!