JUNGLE MARATHON. ETAPA 4: UN PUR TRÀMIT

No em va costar gens adormir-me. La 3a etapa m'havia deixat cansat, i tot i que havia tingut tota la tarda per reposar, i ho havia aprofitat, la veritat és que després del brieffing i de sopar una miqueta em vaig ficar dins l'hamaca i no recordo haver tancat els ulls.

Tampoc em va costar llevar-me. Si anàvem a dormir entre les 9 i les 10, és molt normal que a les 4 i poc jo ja obrís els ulls. Escarmentat amb la sortida d'ahir, vaig anar fent tranquil·lament però sense oblidar que abans de l'hora havia de ser a la sortida, que aquest cop era a uns 200 metres del campament, just a la vora d'un riu que, evidentment, havíem de travessar nedant. Bon començament.

Supermegapuntuals a la sortida. Estaven posant cordes de seguretat de costat a costat del riu i no se que coi els passava que encara no estava i ens varen avisar que la sortida s'endarreria uns 15 minuts. A pixar, si, però sense perdre de vista el personal. Gat escaldat...Al final es va endarrerir mitja hora.

Finalment 3,2,1,Goooooo!! Una baixada de 25 m i de cap al riu. Tothom te pressa, cops de colze, de peu, un ventall de batzegades de por. Sortim i ens ajuntem amb en Xavi i un grupet de 4 o 5 entre els que hi ha el super-kamikaze Suzuki. Ja petarà, pensem, i tot i que avui no ens segueix gaire estona, va petar. Aquest tio no aprèn ni que el matin.

Al cap de poca estona ja anem en xavi i jo sols. L'Andrew davant, al seu aire, i la resta a darrera.

Avui només són 24 km, i ens han dit que no són complicats, per això ens permetem la llicència d'anar una mica més picats, però com que tenim bastant difícil atrapar el primer, optem per ser "conservadors" i no desgastar-nos massa i conservar forces per demà que ens espera l'etapa de 90 km. No hi volem pensar massa però sabem perfectament que la de demà serà la que ho decidirà tot, fins al punt que una punxada del primer pot suposar la nostra oportunitat, però una punxada nostra seria l'oportunitat de molt altres, i això ho hem de tenir clar.

Tot i que tenien raó quan ens deien que l'etapa d'avui era més ràpida, la prova és que la varem fer amb una hora menys que la segona que tenia exactament els mateixos km, tampoc és que no fos complicada. Continuàvem dins la selva, sense tant desnivell potser, però la quantitat d'arbres caiguts i d'obstacles a passar es mantenia, com també es mantenia el risc de lesió per torçada de turmell, ja que com he dit, la quantitat de forats al terra on abans hi havia arbres, ara plens de fulles que els tapen, feien perillar constantment la meva, i la de tots, integritat física, i molestaven la meva estabilitat mental (si es que ha existit mai) ja que continuava corrent repetint-me la paraula "turmell" per dins per no perdre la concentració ni un sol moment. Esgotador.

De cop i volta, quan més concentrats anàvem,  en Xavi posa un peu damunt d'un tronc i tal com el salta es gira i aixeca els braços i em fa parar. Nyiiiiiicccc, poso el servo-freno i xerricant les bambes (es sobreentén que anàvem molt i molt ràpid, no?) aconsegueixo aturar els meus 1,88 m d'altura i 80 kg de pes (amb la motxilla cap a 90). Que passa???? S'ha quedat blanc com la cera. Sobre el tronc, estirada de punta a punta hi ha una serp. No la va trepitjar de miracle ja que devia medir uns 30 metres i feia al voltant de 50 cm de diàmetre, *, gairebé era més grossa que el mateix tronc on estava...Be, potser era una mica més petita, però si no li fotem salsa l'aventura queda descafeïnada. Amb molt de compte, i desplaçant-me una mica cap a la dreta vaig aconseguir passar el tronc sense ser atacat, ni mossegat, ni engolit, ni tan sols insultat i gracies a l'heroïcitat d'en Xavi, avui puc escriure aquestes ratlles. Gracies Xavi.
*nota de l'autor: la serp devia medir poc més d'un metre i de diàmetre...diguem que he vist butifarres més grosses...

Sigui com sigui, varem acabar l'etapa en 3:20, en segona posició com cada dia i després de posar l'hamaca (vigilant com cada dia cap a on aniria el sol per assegurar ombra a la tarda) varem esperar en Cyrus i l'Albert, que van arribar, dins un grup de 5, en 3:56 i ens varem anar a banyar i a netejar la roba al riu.

El poblat on estem és preciós. M'han agradat molts dels llocs que hem vist però avui estem acampats dins d'una postal. Veig com es pon es sol, es fa fosc. No hi ha prou diners al món per comprar-me aquesta imatge.

Brieffing. Ens avisen que haurem de deixar les motxilles agrupades per garantir que no ens desaparegui res. Realment és necessari? No en fan un gra massa? Millor ho fem, ells sabran perquè ho diuen. Deixo dins l'hamaca el que necessito per passar la nit i la resta, motxilla i sabatilles, ho porto al punt indicat.

Sopar i bona nit. Demà ens toca la llarga. Portem 4 etapes de 6, però només portem fets 98 km de 220. No som absolutament enlloc. Demà 90. Demà s'acabarà de decidir tot. És l'única opció d'atrapar l'Andrew. També és pràcticament l'única opció de que ens atrapin...o de no acabar. Però no cal pensar-hi. Optimista com sóc m'adormo pensant en altres coses. La gent que estimo em passa pel cap. Tanco els ulls. Les 2. Em pixo. Surto de l'hamaca i alleujo la bufeta. Hi torno, i fins demà.