JUNGLE MARATHON: LO QUE QUEDA DEL DIA...

A l'arribada una mica de menjar calent. (No massa, tot cal dir-ho després del que hem pagat d'inscripció). Cerveses a càrrec nostre.
Després de portar-nos a un hotel de Santarem per passar per la dutxa i treure'ns de sobre l'olor a puma (ara m'explico perquè no ens atacava cap animal, els fèiem por...) i vestir-nos de carrer, ens posen dins un mini bus i ens porten a un restaurant als afores amb menjar i birres fresques (les birres a càrrec nostre, és clar).
Un cop tips, entrega de premis. Unes fotos que ho demostrin. Comiat. A dormir i l'endemà a les 6 am cap a l'aeroport. Un altre comiat. Molts del que han compartit la setmana amb nosaltres desapareixeran per sempre de les nostres vides, altres no, i es que avui dia, amb les noves eines de comunicació el món és cada dia més petit, de la mida del mur del feisbuc.



JUNGLE.CAT & SHIRLEY



2ons classificats

A partir d'aquí la censura m'obliga a no publicar res més, només dir que uns problemes de coordinació aeronaútica ens varen tenir a l'Albert, en Cyrus i a mi, juntament amb un anglès, en Michael Coates, 3 dies abandonats a la nostra sort a Rio do Janeiro. Que dur!
Però si varem superar la selva, superarem això, sens dubte! Que valents que som!!!!



Feiem cara d'haver estat abandonats, no?

Al final però, varem arribar a casa. Com sempre. On sinó!