GOBI MARCH 2011, HA ARRIBAT L'HORA

Doncs si, ha arribat l'hora. Sempre acaba arribant.

Fa mesos, quan dubtava de si inscriure'm o no, ho veia lluny, però ja sabia que com sempre arribaria l'hora de marxar i que com comença a ser habitual m'enganxaria l'última setmana amb tot per fer i tot mig penjat. Aquest cop, però, m'he superat a mi mateix. Tot a última hora, con dos "cohone". Però també s'ha de dir, que al final tot està a punt. Fins i tot el genoll, que tant m'ha fet patir aquestes setmanes sembla que vol col·laborar amb la causa.

I es que ja me'n vaig. I me'n vaig convençut de que tot anirà bé. De tant repetir-m'ho sembla que estigui fent un treball de coco, un exercici de convenciment mental, i potser ho és. Positiu, sempre positiu (VanGaal dixit?). Però és cert. Ho crec de debò, ja que he fet els deures. He entrenat fort i a consciència. He cuidat tant com he pogut mil detalls, l'alimentació, el meu pes, el pes de la motxilla... i molts d'altres detalls que són, si cap més importants, ja hi ha qui s'ha cuida't de cuidar-los per mi. Sempre ho he dit: sóc molt afortunat de ser on sóc i fer el que faig i sobretot amb qui ho faig i qui m'envolta.

Avui més que mai.

Me'n vaig al Gobi. Marxo tranquil. Se que ho deixo tot en bones mans. I sobretot, se que molts sereu amb mi.

Moltes gràcies.