GOBIMARCH 2011, SEGONA ETAPA

Amb les cames encara adolorides pero amb ganes de sortir em llevo i comenca el ritual de preparatius. Miro fora la tenda i tot i ser de dia (aqui es fa clar molt aviat i fosc molt i molt tard) no es veu res de res ja que hi ha una boira molt espesa. Jo que vinc al Gobi a passar calor i a veure el sol, i em volen fer sentir com a casa. Amb boira.

 

-La sortida es retrasa mitja hora, fins a les 8:30- ens diuen, per la boira, pero ja puntualitzaen que no sortirem fins que es vegin les muntanyes, per tant, ja suposem que sera mes de mitja hora. Al cap de poc ja ens diuen que a les 9. A les 8 i poc, veient que la cosa no canvia, ja ens diuen que no sortirem fins a les 12 del migdia i que varien el recorregut, per no haver de passar per els cims  les muntanyes.

 

Per mes inri, es posa a ploure...Vaig llegir a algun lloc que al Gobi plovia una vegada cada any. Te collons que sigui avui!  La veritat es que al desert que passarem a partir de la 4 etapa es possible que sigui aixi, pero aqui a les muntanyes es veu bastant verd, i hi ha rierols, per tant, suposem que deu ploure bastant mes...

 

Com que plou i a mes fa un fred que pela i tenim 4 hores per la sortida,  ens tornem a ficar a dintre el sac i a dormir, que es gratis, i es l'unica cosa que se'ns acut que podem fer en aquestes condicions. A les 11 tornem a menjar una miqueta i comencem a preparar-nos de nou.

 

11:30, brieffing. Ens diuen que han retallat l'etapa i al no fer tota la zona del massis muntanyos anirem fins al final per carretera. NOOOOOOO!!!!! 21 km de carretera! No es bo per al meu genoll, ni per les meves possibilitats ja que els meus pricipals rivals son molt joves i per tant rapids en aquestes distancies, pero be, aixi es i aixi s'haura de fer.

 

Donen la sortida i despres de 3 km de baixada per prats de muntanya i pistes de terra sortim a una carretera asfaltada que planeja. El primer ja fa estona que l'he perdut de vista i el segon i tercer els veig pero em porten un bon tros. Els meus quadriceps pateixen la duresa de l'asfalt i del ritme exigent que ens hem marcat, afegit al pes de la motxilla. La sort es que continua fent fred i cauen quatre gotes que ens van refrigerant.

 

5 km despres deixem l'asfalt, gracies! pero seguim per una pista molt compactada i dura que no ens fa millorar molt les sensacions. Es un constant puja i baixa per tobogants suaus que ens permet aguantar el ritme. Travessem un riu, no fos cas que no ens haguessim mullat prou els peus, i comencem a pujar de nou. Aqui em va millor. Apretant les dents aconsegueixo atrapar gairebe als de davant (exceptuant el primer que va per un altra llibre) i arribo a meta en 1:38 en tercera posicio, agafat de la ma de l'italia Paolo Barghini i el danes Jimmi Olsen, nomes a 20 segons del 2on, i a 8 minuts del primer. Per tant la classificacio general continuara un dia mes invariable, pero no tinc gens de bones sensacions a les cames. L'etapa d'avui m'ha castigat i ho ha fet sobre el castic que ja portava a sobre. Sort que ha sigut poca estona...

 

Dema 44 km. A veure com responen les cames. El cap respondra be, ja que tot i que no hem rebut els mails d'avui, tinc els dels ultims dies i tot i que se que n'heu enviat molts mes de moment amb aquells ja tiro endavant el que faci falta!

 

Trobo a faltar a molta gent, trobo a faltar el pa amb tomaquet i trobo a faltar el sol. No m'hauria pensat mai dir aixo al desert del Gobi.

 

Jaume Tolosa, moll con un anec, desert del Gobi.