GOBI MARCH 2011.PUNT I FINAL... PERÒ ARA COMENÇA.

Cal ser just.

De la mateixa manera que vaig catalogar l'etapa llarga, la 5ª, com la cosa més lletja i avorrida mai feta per mi, he de ser just i dir que la 6ª i última va ser la millor etapa que he corregut mai, i el final d'etapa més maco que he fet mai. Un 10.

Dit això, no m'estendré més ja que "en breve" començaré a escriure els meus acostumats rotllos patateros de la cursa. Aquelles cròniques llargues i pesades que alguns valents teniu els sants collons de llegir, i alguns fins i tot dieu que us agraden. O es que no ho llegiu i dieu que us agraden directament? També n'hi deu haver algun...

Acostumo a acompanyar els rotllos amb fotos per fer-ho més amè. Doncs aquest cop, no se com m'ho faré, ja que un xino malparit, que també n'hi ha, em va birlar la càmera de fotos mentre jo i els meus companys Ramon i Julio passejàvem tranquil·lament per Urumqi (pronunciïs Urumuxi). Penso jo, i perquè no em fotia el passaport i amb la tonteria em passava un parell de setmanes més fent turisme, i no pas tornar de seguida i a currar. Occidentals que som uns occidentals!(de merda, afegiria) Ens pensem que el temps el fem córrer nosaltres i en aquests països veus que el temps pot córrer en diferents velocitats paral·leles, i que no passa res. Que en realitat no passa res. Sigh!

Així doncs, els rotllos vindran quan vinguin, com sempre. Amb la de peles que cobro per mantenir aquest bloc, només em falta que a sobre em pressioni. Què us acabo de dir sobre el pas del temps? Doncs això!

Bé, només comentar el que ja sabeu, suposo, que finalment vaig acabar segon. Que m'ho vaig passar molt bé. Que aquestes curses tenen això, que pateixes com un cabron (que deu ser molt el que pateixen els cabrons) però que després, poc després, oblides tot el dolor i només queda un regust molt dolç. El gust de què malgrat la duresa del traçat, malgrat la duresa que suposa córrer en aquelles condicions de temperatura, cansament i càrrega a l'esquena, has pogut sortir-te amb la teva i ja tens una medalla de finisher més a la col·lecció, i a més, el que més importa és que has vist uns llocs que difícilment veuràs mai més però que ja tens gravats a la memòria i sobretot, el fet que tens molts nous amics, Ramon, Julio, Hernan, Sergio, Alex, Natalia, Damon, Aline, Dianette, Gian, Dirk, Paolo, Jennifer, Sam....i molts d'altres, amb qui has compartit tot això, amb qui has compartit una sopa o un tros de pernil quan tot el que tens per compartir és una sopa o un tros de pernil.



Aquestes curses són una droga, i ho són per això. Fa encara no quatre dies que he acabat...i crec que ja necesito una altra dosis