Les sales d'espera dels hospitals, les clíniques o les mútues són incòmodes. Gairebé depriments. 7 cadires un pel desgastades. Quants culs hi hauran reposat? Homes lletjos, dones lletges, homes lletjos, dones guapes...i ara el meu, a la cadira que fa 6, o a la que fa 2. Sempre tot és depèn de com es mira.
Tinc una lesió al genoll. No se per quan temps en tinc, ni tan sols sé encara ben bé que hi tinc, però veient el que diu la ressonància magnètica, tot i que no hi entenc gaire res, no sóc gaire optimista. Pinta xungo.
Tinc una cursa al cap que es corre cap a finals d'any. És molt llarga, molt dura i m'han parlat molt malament de l'organització, però m'és igual. Per mi és un repte que ja fa anys que tinc clavat entre cella i cella i sempre per una cosa o per l'altra no hi he pogut anar. Però tinc clar que un dia la faré...tot i que aquest any cada dia ho veig més difícil.
Jaume Tolosa? -Em crida la infermera.
Deixo la sala d'espera depriment i entro en una habitació pitjor.
A veure aquest genoll...-Em diu el metge- Treu-te els pantalons i posa't aquí!
Collons!!!! Ja comencem malament!
Entrades
2 comentaris:
Tocapelotas.
s
Einnnnngggg??
Publica un comentari a l'entrada