En Serrat va fer servir, per dir que tenia 40 anys un petit truc tant senzill com dir que "fa vint anys que tinc vint anys", potser perquè contar-ho per parts no es fa tant gros. És el mateix truc que fem servir en les curses d'ultrafons, quan mirem de punt de control a punt de control, cada 15 o 20 km normalment, en lloc de mirar la fi de la cursa a vegades a més de 200 o 300 km.
Doncs bé, seguint la tàctica, fa 30 dies que fa 30 dies que no puc córrer. I això cada vegada és més dur...i la panxeta cada dia és més tova!
Puc anar amb bici amb molta precaució i sense forçar i puc nedar. Puc fer una vida gairebé normal a l'espera de la cada cop més segura operació de genoll (dilluns vinent sabré gairebé segur que s'haurà de fer), però no puc córrer que és el que realment m'agrada. I això és dur, molt dur...i els muscles cada cop més tous!
I el bloc, (apart de que he actualitzat una mica el recull de premsa de la Gobi March) com que a nivell esportiu no tinc massa res per dir-hi, ja que no és plan de fer-lo servir només per plorar, doncs està "aletargat", pacient, i a l'espera d'engegar, confio que no molt lluny en el temps una nova temporada, on la lesió quedi com un malson llunyà i en la qual ja somnio amb aquesta i l'altra cursa, però on bàsicament, el que realment vull i necessito és tant senzill con un diumenge d'aquests poder-me llevar de fosc i deixar el cotxe a Queralbs per recuperar-lo brut i suat al cap de 5, 6 o 10 horetes.
Si, brut i suat però amb un somriure d'orella a orella.
Entrades
1 comentari:
Somos unos pupas. Nos tendrían que reciclar, no valemos pa na. Ya te contarás si hay operación o qué (ojo el odio visceral que les estoy cogiendo a los médicos...).
s
Publica un comentari a l'entrada