10/9/11

FA 30 DIES QUE FA 30 DIES...

En Serrat va fer servir, per dir que tenia 40 anys un petit truc tant senzill com dir que "fa vint anys que tinc vint anys", potser perquè contar-ho per parts no es fa tant gros. És el mateix truc que fem servir en les curses d'ultrafons, quan mirem de punt de control a punt de control, cada 15 o 20 km normalment, en lloc de mirar la fi de la cursa a vegades a més de 200 o 300 km.

Doncs bé, seguint la tàctica, fa 30 dies que fa 30 dies que no puc córrer. I això cada vegada és més dur...i la panxeta cada dia és més tova!

Puc anar amb bici amb molta precaució i sense forçar i puc nedar. Puc fer una vida gairebé normal a l'espera de la cada cop més segura operació de genoll (dilluns vinent sabré gairebé segur que s'haurà de fer), però no puc córrer que és el que realment m'agrada. I això és dur, molt dur...i els muscles cada cop més tous!

I el bloc, (apart de que he actualitzat una mica el recull de premsa de la Gobi March) com que a nivell esportiu no tinc massa res per dir-hi, ja que no és plan de fer-lo servir només per plorar, doncs està "aletargat", pacient, i a l'espera d'engegar, confio que no molt lluny en el temps una nova temporada, on la lesió quedi com un malson llunyà i en la qual ja somnio amb aquesta i l'altra cursa, però on bàsicament, el que realment vull i necessito és tant senzill con un diumenge d'aquests poder-me llevar de fosc i deixar el cotxe a Queralbs per recuperar-lo brut i suat al cap de 5, 6 o 10 horetes.

Si, brut i suat però amb un somriure d'orella a orella.

1 comentari:

ser13gio ha dit...

Somos unos pupas. Nos tendrían que reciclar, no valemos pa na. Ya te contarás si hay operación o qué (ojo el odio visceral que les estoy cogiendo a los médicos...).
s