L'OLÍMPIC MANLLEU, MÉS QUE UN CLUB.

Avui he rebut per correu postal, com sempre, 2 nous números de la revista de l'Olímpic Manlleu (a partir d'ara OM, i no confondre amb l'Olimpique de Marseille). 2 números de cop? Perquè? I justament, curiosament diria, els que corresponen, segons diu, als mesos de febrer i març del 2012. Un club avançat donde los haya, si senyor!

Jo en sóc soci de fa anys, des que vaig començar a córrer i és una cosa de la que em sento especialment orgullós.
No és el club més gran de tots els clubs, ni el més mediàtic, no és el que té l'equipament més bonic (això sense cap dubte, per sort no t'obliguen a portar-lo, ni tan sols a comprar-lo), no té grans super estrelles en nòmina, ni instal·lacions on poder entrenar ni té tantes i tantes coses que tenen altres clubs. No té res de tot això, però per a mi, i sé que per molts dels seus socis, l'OM és més que un club. Això si que és més que un club!
Vaig començar la meva etapa de soci pagant 2000 pts/any i crec que és l'única cosa que amb l'entrada de l'euro va baixar de preu, ja que va passar a valdre 12 € que són 1996.63 pts, i a dia d'avui, tants anys després encara és la quota que pago per tenir l'honor de ser-ne soci i per quedar bocabadat de veure com 12€/soci/any donen per editar una revista i enviar-la per correu postal a casa dels socis, per editar un llistat amb les curses que s'acosten i enviar-lo pel mateix camí, per gestionar inscripcions i controlar els resultats de tots els socis i arxivar-los curosament cursa per cursa, temps per temps, posició per posició, enviar-te a casa cada trimestre els km que has competit i on i amb quin temps, i sobretot, destacant per sobre d'això, aquests pocs euros (i molta feina i bona voluntat) donen per organitzar 3 curses gratuïtes cada any. Si, no ho heu llegit malament, he dit gratuïtes, by the face, sense pagar res ni els socis ni cap corredor/a que vingui d'on sigui a participar-hi, i no només acaba aquí la màgia dels 12€/soci/any, a la San Silvestre et regalen una barra de torró  (abans donaven una botella de cava "Falcon Crest", jo encara en guardo una com a record peculiar, ja que no sabria on anar-la a comprar), i al "Córrer per córrer" cada novembre hi ha, pel mateix preu i per a tothom, corredor o no, un esplèndid esmorzar a base de pa amb tomàquet i botifarra, beguda a dojo, vi inclòs i cafè.

Increïble, no? Si, realment increïble. No em posaré ara a discutir sobre el preu pagat i els serveis rebuts d'altres curses. No és el lloc ni el moment ni tan sols l'objectiu d'aquest escrit. Ara i aquí només volia fer públic el que penso de l'OM i tots sabem que quan parlem de l'OM,  i que no s'ofenguin els altres col·laboradors que també tenen mèrit i penquen fort, parlem del seu president de tota la vida, en Josep Costa.

I perquè en parlo ara després de 4 anys de bloc i molts més de soci? Doncs perquè en Costa plega. Ell creu que ha arribat el moment de canviar d'aires i deixa pas a una nova junta que presidirà l'Eduard Arumí (coneixent-lo sé segur que el club queda en tan bones mans com estava i anirem bé) i jo crec que val la pena que li faci un petit i modest homenatge, perquè els reconeixements s'agraeixen més si te'ls fan en vida, i a en Costa n'hi queda molta com a soci de l'OM i com a corredor. Ara, com diu ell a la seva carta de comiat de l'últim butlletí, finalment podrà córrer les curses que ha vist néixer i durant tants anys créixer.

Ara serà un soci més del gran OM, si, però crec que per a tots sempre serà el President.

Moltes gràcies Josep, moltes gràcies per tot.

Jaume Tolosa, soci nº........ (Costa, quin nº de soci sóc????????)