PEDALA. TENS FRED? PEDALA

No hi ha res com estar motivat. O ser un bon amic d’un tio motivat.

No aclariré qui és el motivat i qui el pobre amic, però, tot i el fred intens de les últimes setmanes, ja porto quatre sortides amb bici amb en Fèlix amb qui al llarg de la meva vida he compartit hores i hores d’entrenament de sabatilla. Ell ja fa temps que es va passar a la bici i comparteix a un bon nivell els dos esports. Jo sóc nou. I tot i que hi he arribat per obligació, m’hi trobo bé i la motivació i les ganes em supuren per tot arreu.

Sortir a córrer sota zero no costa gaire. Amb la bici de carretera...

Tot i quedar passades les onze del matí, ja vora el migdia (paraula que per si sola desprèn calor) el fred a la Plana de Vic es conservava intens. No sé quants graus sota zero estàvem, però el termòmetre no bullia, segur, i  nosaltres, ben abrigadets, cap a pedalar per les carreteretes estretes on no passa gaire gent i els pendents són més que acceptables. Santa Eulàlia, Fontfreda (glaçada diria jo), l’Estany, Moià. Fins aquí bé. Puja, baixa, puja i baixa. Fred a fora, però a ratlla dintre el cos. De Moià a Collsuspina la carretera plana però cara amunt fa que treballin les cames i la neurona. Carretera pastelosa on n’hi hagin que et manté calent a cops de pedal. La baixada de la Pullosa cap a Vic ha estat una altra cosa. Revolts glaçats, baixada sense tocar massa els pedals per no agafar velocitat. Fred. El cos es refreda. S’aguanta. Però les mans comencen a fer mal, molt mal. Tot i portar uns bons guants jo sempre en pateixo de fred de mans i aquest comença a ser insuportable. Dits encarcarats. Molt fred i aquest s’escampa braç amunt. Tinc fred. Molt fred.

Arribem a baix.
Pedala - em diu en Fèlix- Tens fred? Pedala.
La Plana de Vic, on el fred encara es conservava intens ens permet tornar a pedalar fort. I recuperem la calor i les sensacions que et deixen 3 hores d’esforç.