O sigui que quina, o millor dit, on serà la propera és el que em té intrigat!!!
Avui he quedat amb uns amics a Blanes per anar amb bici i després fer un bany seguit d'unes cerveses, una paella amb un vi fresquet i com no, uns mega postres de Cal Marina acompanyats d'una copeta de cava.
Tot ha anat perfecte. Fins i tot el fet que la meva bici hagi tingut petits problemes mecànics ha sigut distret, que hagi fet calor però no tanta te el seu encant, que haguem rigut molt és l'hòstia, que la carretera de Tossa a Sant Feliu sigui preciosa ho ha arrodonit i que la vida sigui positiva si vols que sigui positiva fa que tot hagi sigut collonut. Tot, de cap a cap.
Però la notícia no és aquí. O almenys no la que vull remarcar i que dóna sentit al títol de l'entrada. M'explico.
Tot va començar molt enrere, no sé quants years ago, que un dia corrent amb Pep i en Ramon (no ho havia explicat mai perquè llavors no tenia bloc, però és cert i us ho podeu creure) creuant tranquil·lament la zona de la pedrera de la finca de Salou, de cop i volta em va entrar una abella a la boca, però no una abella normal, no, era una abella kamikaze que va entrar en "vuelo rasante" amb el fiblot esmolat per davant i amb l'objectiu clar de tirar a matar fins i tot a canvi, si calia, de la seva pròpia vida. I va fer diana. Em va picar a la campaneta.
(Cabrons, no rieu!)
Em vaig rebolcar per terra intentant de treure'm aquella mala bèstia, mai millor dit, del fons de la gola, i quan ho vaig aconseguir, sense judici previ la vaig condemnar a escoltar els meus renecs i davant la impossibilitat de poder-l'hi picar els ous, a morir esclafada per la meva pròpia sabatilla.
Com que sóc del gènere dur, varem seguir corrent direcció Fussimanya però no per gaire estona. La campaneta i tot el que l'envolta es va començar a inflar i a inflar de mala manera, amb la mala llet que justament per aquella zona és per on entra l'aire en direcció als pulmons i per córrer, m'atreviria a dir que fins i tot per viure, fa falta aire i si aquest no entrava... mala feina. Com vaig poder, només podia respirar una miqueta si mirava enlaire, (cabrons, pareu de riure!!!) vam tornar i cap a l'hospital a què em fotessin un xute d'antiestamínics directe a la vena, i de mica en mica tot va tornar a la normalitat.
Des d'aquell dia no havia tingut cap més malentès amb cap abella, o almenys no digne de ser recordat. Fins ahir.
Ahir, baixant la carretera que va del Collet de Sant Agustí cap a Sant Quirze de Besora, maleint els ossos dels del Ralli que m'havien privat de baixar la Trona i per tant m'havien fet recular uns km i que a sobre m'avançaven amb aquella fressa tronadora dels quieroinopuedo, però bé a el que anem, baixant raudo i veloz amb la meva Scott Foil 20, concentrat en les corbes, em va entrar una abella a l'orella i es va quedar enganxada a dintre. Sabeu l'angunia que fa que una merda de bitxo tan petit es quedi brunzint uns segons dintre d'un òrgan tan preparat per escoltar aquest brunzit com és una orella? Baixava ràpid i en dècimes de segon vaig haver de decidir entre la meva orella o les meves dents, les dècimes de segon necessàries perquè la mala bèstia (altra vegada) em piqués a dintre abans de fer-la fora d'una plantofada. (Cabrons, qui torni a riure el pelo com a l'abella)
El mal va ser important, però com que sóc un tipus dur, vaig continuar pedalant com si res, ni tan sols vaig plorar, i mira que estava sol i ho hagués pogut fer, que mal, el que és mal, en feia prou.
Quan vaig arribar a casa el dolor havia desaparegut i ni tan sols vaig pensar a comentar-ho com a anècdota, però avui, quan m'he llevat, jo era un home amb una orella vermella i inflamada i amb tot el tros que va d'aquesta fins a l'espatlla com mig adormida. (Cabrons, això tampoc fa riure!!!!)
Havia quedat. No és excusa suficient per no anar-hi. O si, si ho valorem a nivell estètic, però jo estic per sobre d'aquestes coses (i així em va!)
Així doncs, hi he anat. I hem pedalat, rigut, banyat, begut i dinat.
I si, tot ha sigut perfecte, tot.
I ara si. Penjo una foto de l'orella víctima i qui vulgui que se'n foti. Acabarem d'arrodonir el dia amb alegria!!!
Ah, i tornant a la pregunta del començament... On serà la propera picada?
S'accepten apostes! (Guarrerias abstenerse)
 |
| La meva Red Hot Chili Ears |
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada