7/7/12

SÈRIES PER MILLORAR

Amb aquest títol no em refereixo a sèries com El Barco, El Misterio de Calenda, La Riera, Gran Nord i d'altres d'aquest estil (no cal que doni més noms), que necessiten millorar i molt, elles.
Parlo de millorar jo. Nosaltres.

Sempre he pensat que les sèries, les d'esport, són una bona inversió per augmentar el teu estat de forma, la teva capacitat aeròbica i anaeròbica. Dit de manera fàcil i planera, sempre hem sabut que el cos s'acostuma a la tralla que li dónes, i si et limites a trotar, el cos no millora, s'estanca. La teva forma física, els teus temps i les marques no avancen. On estàs et quedes i això no és el que busca qui és mínimament competitiu. Així doncs,   fer sèries, o la seva versió més anàrquica, distesa i amena, el fartlek, sempre m'ha compensat i m'atreviria a dir que fins i tot m'agrada i en gaudeixo.

Corrent sempre n'he fet regularment. O per temps quan el terreny és pla, o senzillament jugant a apretar a les pujades, provar d'aguantar un minut a tal ritme i reposar-ne mig, ara a tant fins a aquell arbre, o fins a dalt d'aquell coll, o de mil maneres que sempre acabo improvisant sobre la marxa. Em diverteixen i m'ajuden a millorar.

També ajuden a què arribi a casa esgotat en un temps rècord, cosa que em costa més d'aconseguir si només rodo. I m'agrada la sensació.

I perquè només ho faig corrent?

Ahir, la meva entrenadora aquàtica virtual, em va fer adonar d'aquest detall tan absurd. Tan absurd com que no havia caigut en el fet que un dia de tant en tant podria fer sèries a la piscina, i segur que m'ajudarien a millorar nedant tant com m'han ajudat corrent. Potser pensava que prou feina tenia a nedar i a provar de polir la poca tècnica que tinc com per, a més a més, intentar ser més dur i ràpid.
I ho vaig provar.
No solament vaig aconseguir tenir la sensació d'esgotament que tantes vegades havia aconseguit corrent. Em vaig poder fixar en els meus propis moviments i analitzar-los en el poc temps que tenia per descansar entre una i l'altra. Però sobretot, el que valoro és que vaig gaudir-ne. Em va passar el temps ràpid com mai a la piscina. No me'n vaig adonar, es va fer l'hora de marxar i no m'ho creia.

No per fer-les cada dia, ja que encara em retronen les pulsacions a la memòria, però si que en faré de tant en tant. Més del que potser és recomanable. Com sempre amb tot el que faig.

1 comentari:

JAUME TERES Y XESC TERES ha dit...

Jaume a l'aigua tot elque nosiguifer series es tocar a morts,mira que fot anys que embarralo amb els triatlons i es rara la session d'aigua que faig continua i mai mes de 1000mts, aixó 3 ó 4 x 1000 si pero la millora be amb les series de 400, 200 i 100 almeyns per mi.Salut
JT