18/8/12

4000 METRES I AVALL... (CAT)

Un deute és un deute, i s'ha de pagar.

Suposo que un dia vaig treure el tema pensant que es cagaria de por només de pensar-hi i la realitat va ser que es va super motivar i em va fer prometre que un dia ho faríem.

Li vaig regalar encara no fa un mes aprofitant el dia de Santa Júlia pensant encara que es tiraria enrere i, saps allò de què quedes bé i acabes comprant-li una altra cosa més tranquil·la...


Però no, va saltar d'alegria.

Arribat el dia, encara quedava aquella petita possibilitat de què a última hora els nervis i la por podrien per sobre de les grans dosis d'il·lusió que havia demostrat en tot moment.

Però no, ho ha gaudit al 1000% i jo... que si, que em cau la baba.


1 comentari:

Anònim ha dit...

Impressionant, guapíssims.......foto inclosa