SANT TORNEM-HI... (CAT)

Per sort o per desgràcia a l'agost no puc fer més d'una setmana de vacances, la meva feina m'obliga a estar sempre a disposició del què pugui ser i colgats de feina i al fer vacances per torns, amb poca gent tot el mes, només em queda per a mi la setmana del 15, que sempre queda tallada per aquest dia festiu i fa que als polígons no hi passi ni l'aire i et permet desconnectar una miqueta i gaudir d'uns dies lliures. Només una setmana, cal aprofitar-la i l'afronto sempre -si no marxem- amb una llarga llista de coses per fer:

Vaig decidir que pedalaria molt i vaig començar-la amb un cap de setmana bici 100% fent el dissabte 5 horetes d'alta muntanya gaudint dels corriols entre Espinal, Roncesvalles i Sant Jean Pied de Port, el diumenge d'una tirada fins a Logroño seguint el Camino de Santiago i la resta de la setmana gaudint dels camins espectaculars del Cap de Creus amb la btt i les petites carreteres de l'Alt Empordà amb la de carretera.

Vaig decidir córrer una miqueta (poc) i he caminat buscant nous camins interiors al voltant de Sant Pere de Rhodes i he fet trotant el camí de ronda, Roses amunt, amb més tranquil·litat que no l’havia fet mai, veient amb calma les cales, assegut sobre una pedra just els segons necessaris per sentir el moment i adonar-me de la sort que tinc, fins i tot la sort que ha suposat la lesió al genoll, que m’ha fet adonar del poc important que és el meu dolor i la de coses bones que en trauré.

Vaig decidir nedar al mar i al final m'he fet amic d'alguna medusa i tot, i gairebé he aconseguit no odiar el regust amarg i salat que et deixa a la boca.

Vaig decidir escriure molt i he enllaçat moltes més paraules de les que finalment he publicat.

Vaig decidir llegir molt, i potser no ho he fet tant com pensava, però n'ha caigut més d'un.

Vaig decidir estar en família i crec que m'han arribat a avorrir... encara una mica més.

Vaig decidir saltar amb paracaigudes i fins i tot això he complert, i amb mi la Júlia.

Vaig decidir menjar molt i bé i no m'he engreixat perquè he cremat més del que he entrat, però ho he fet i avui dinem al Toc al Mar d'en Santi i la Sandra a Aiguablava, el toc final i de qualitat a aquesta setmana.

Però tot i això, sempre et queda alguna cosa de la llista per fer, i és que una setmana no dóna per tot. Vaig decidir que reposaria molt i... Ups, això no he tingut temps de fer-ho. Però tant se val, això ja ho faré i en pau quan em posin a la caixa de fusta.

Però finalment, com tot, les vacances s’acaben. He deixat per uns dies la crisis a la feina. Una crisis que demà tornaré a afrontar cara a cara i que encara m'ha de fer patir molt i de la qual encara he d’aprendre moltes coses, bones i dolentes. He gaudit d'unes vacances curtes però aprofitades, atapeïdes. Viscudes. I és que si t'ho proposes tot pot ser positiu i intens, fins i tot una sola setmana de vacances. 

Intens per tot el que he fet. 

Positiu, perquè el que he fet m'ha fet feliç.

I és que tot es resumeix vivint i transformant els moments en instants irrecuperables, com el que sento ara mateix, que tinc gana i sé que és el moment de deixar el portàtil i sortir a la terrassa a esmorzar, veient com surt el sol sense preocupar-me de res més que d’alimentar el cos amb pa amb tomàquet i l’esperit amb la calma del moviment de l’aigua a aquesta hora.

I demà, Sant tornem-hi!