16/8/12

UNA NOVA AVENTURA: EL BLOC BILINGUE (CAT)

Sé que em donarà molta més feina i em prendrà un temps del que a vegades no disposo (potser ara, estant de vacances no en sóc del tot conscient) i és que escriure una entrada al bloc que sovint sembla una tonteria -i tants cops ho és- i que no m'hauria d'ocupar més de deu minuts de la meva vida, normalment em té entretingut un temps indefinit que no sempre és el mateix, però que sol sobrepassar l'hora i puc arribar a haver-ne de fer servir moltes més entre escriure, re-escriure, llegir-ho i modificar-ho, esborrar la típica bajanada que no cal o el paràgraf políticament incorrecte o poc adequat, corregir les faltes d'ortografia, treure les redundàncies i algunes repugnàncies i quan n'hi ha, penjar-hi vídeos o fotos, organitzar-les i maquetar-ho tot una miqueta, donar-hi una última ullada i quan em sembla tot correcte, publicar-ho, mirar com ha quedat, tornar-ho a llegir i llavors encara hi acostumo a detectar alguna cosa que he de modificar, o ves a saber el què m'empesco només pel fet de no fer-ho mai més fàcil del que podria ser. (Ufff, agafo aire...)


Sóc i sempre ho seré, tossut de mena i no crec que deixi d'escriure mai en català. És la meva llengua, me l'estimo, m'agrada i em sento amb l'obligació moral, social i la que sigui de vetllar perquè no es perdi, vull pensar que la meva petita aportació a la blogosfera catalana, i perquè no dir-ho amb més xuleria, a la cultura catalana té una importància molt gran, tant com la que tenen els altres mils de blogs escrits en català, i és que tots empenyem endavant per protegir el que és nostre.

Però no ens enganyem. Els que tenim un bloc, el tenim perquè ens agrada que el que fem se sàpiga i donant ressò a les nostres aventures, a més d'omplir a vessar el nostre ego, aconseguir un patrocinador que ens pagui les despeses que suposa anar a l'altra banda del món per patir calor, gana i butllofes als peus corrent com un desesperat per deserts, muntanyes o selves. Si, també és cert que jo a més, el tinc perquè m'agrada escriure i amb el bloc m'he creat la meva pròpia editorial, la manera més fàcil a dia d'avui de què algú llegeixi amb regularitat el que de tant en tant  poso sobre el paper o en aquest cas sobre la pantalla de l'ordenador, perquè és clar, que volem en realitat els escriptors(?) (disculpeu la gosadia de posar-me una etiqueta que segurament no em correspon, però entenc que escriptor és senzillament aquell que escriu, sense més pretensions) si no el mateix que els esportistes que tenen un bloc: que el que surt de la seva imaginació es llegeixi, que la gent ho sàpiga, que se'n parli i que no es perdi.

Doncs si, tinc un bloc que va neixer a lo tonto ja fa més de quatre anys  i on s'hi han publicat amb aquesta 474 entrades i que te fama de ser poc ortodox i una mica friki, i això no sé si és bo o dolent, però m'es igual. Al cap i a la fi i com he dit abans, tinc un bloc per fer saber el que faig i tinc un bloc perquè la gent llegeixi el què escric, i a més, puc dir orgullós que sóu més lectors, seguidors, audiència o digueu-n'hi com vulgueu els que passeu per aquí dels que mai m'hauria pensat tenir ni en el millor dels somnis i això em fa sentir bé i valorat, i segurament degut a aquest fet i sense voler perdre cap mena d'identitat, ni que ningú hi busqui cap tipus de lectura política on no n'hi ha ni n'hi haurà mai, ja fa temps que vull provar, aprofitant que sóc perfectament bilingue, de començar a escriure el bloc en català i castellà alhora, per veure entre altres coses, fins on pot fer el salt el comptador de les visites. Ja que ho faig i ho escric, perquè no arribar a més gent?

I a més ara, que per culpa de la meva lesió al genoll s'obre davant meu, encara que sembli una contradicció, un futur que em motiva i il·lusiona, un futur de lluita, superació i de ganes de tornar-hi, un futur que em donarà moltes coses per explicar en aquest petit espai que si, és meu, però que també és de tots els que hi passeu.

Alguna vegada m'ho han demanat/proposat. Ho provaré. Al cap i a la fí, només hauré de traduïr-lo, llegir-lo, rellegir-lo, corregir-lo, maquetar-lo i tot el que correspongui per partida doble. Com diu la dita, "qui no té feina, el gat pentina".
No em comprometo a traduir-ho tot, ni a fer-ho al mateix dia. Però ho intentaré.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Fas bé, jo també agafo aire....

Jordi Calveras ha dit...

Una iniciativa que t'honora, però em sembla que amb el traductor que ja tens incorporat al bloc n'hi ha suficient, Pewr altra banda, crec que als blocs no s'hi entra tant per casualitat, sinò per l'interès de saber i seguir a algú o alguna cosa en concret, per tant, siguem catalans, castellans o de qualsevol indret, si no entenem l'idioma ja ens espavilem per entendre el seu significat.
Molta salut i bones vacances!
Jordi C.

Jaume Tolosa ha dit...

Ja ho se Jordi, però el traductor no és fiable al 100% i diu alguna bestiesa, a part, sempre els serà més comòde trobar-ho fet. Tinc molts amics de fora que se que feien l'esforç por llegir-ho i em ve de gust col·laborar-hi una miqueta.

Moltes gràcies!