Matí fred, emboirat, trist. És ben bé que estem a ple hivern i ja toca. Si. Però no em convenç. Vaja, a mi m'agrada més un bon solet i una temperatura moderada. Dec ser un tio poc d'extrems.
Matí de feina. Molta. Un dia d'aquells que hauríem de ser el doble dels que som, suposo que per compensar els dies aquells que faríem amb menys de la meitat. Nervis. Presses. Estrès.
Acabo a la una, que entre una cosa i l'altra ja són dos de dues i m'adono, té collons que no m'hi havia ni fixat, que el fred s'ha esvaït i el matí gris i trist s'ha convertit en un migdia meravellós, assolellat, alegre, viu, intens.
Arribo a casa. Tinc una hora abans de tornar a enfilar cap a la feina. He de triar. O una cosa o l'altra. Avui no hi ha temps per a tot.
O corro. O menjo.
La tarda l'he viscut diferent, amb una nova empenta. I s'ha fet fosc sense adonar-me'n. I ja és l'hora de plegar.
No us negaré però, que ara mateix tinc una mica (força) de gana.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada