8/5/13

EL DIA D, D DE DEMÀ.

Semblava que no havia d'arribar mai de mai però el dia D ja és aquí. Demà  m'injecten al genoll les cèl·lules mare que durant tot aquest mes han estat cultivant a un laboratori  després que ara fa just 30 dies em traguessin 100 ml de medul·la òssia de la meva esquena.

Si, s'ha fet llarga l'espera des del 5 de gener del 2012, el dia que vaig anar a l'ITRT de la Teknon.  El dia que recordaré sempre per les paraules del Dr. Robert Soler: "I qui t'ha dit que no podràs tornar a córrer?" i que eren les úniques paraules que jo volia sentir d'un metge, lluny de les d'altres que amb el seu "has de deixar de..." o "s'ha acabat el córrer" es quedaven tan amples amb el seu conformisme que no tenia ni tindrà mai res a veure amb el meu.

Ha passat gairebé un any i mig i el que encara falta per què pugui tornar a fer kms i més kms amb normalitat, amb aquella normalitat de què no et fa mal res, més enllà de què et fa mal tot de la pallissa que t'estàs fotent. Però sempre he sentit a dir que el bo es fa esperar. I que hi ha per a mi de més bo a dia d'avui que poder tornar a córrer? Que em perdoni tothom que m'envolta i que ningú es senti menystingut, però a dia d'avui (i sempre), no hi ha res millor que allò que no tens, i el que ara mateix no tinc és la possibilitat de fer molts i molts, centenars de  kms corrent. Això és el que em falta. Això és el que vull.

Demà m'injecten les cèl·lules mare al meu genoll. Les que han de clonar el meu cartílag.
Demà comença la meva recuperació.
Demà és el dia aquell que semblava que no havia d'arribar mai de mai però que per sort ja és aquí.
Demà tota la meva esperança raurà a les mans d'un metge que després de les decepcions que em vaig endur a mans d'altres, em va donar esperança i futur.
Demà possiblement sigui un dels dies més feliços de la meva vida esportiva.
Demà. Demà. Demà.

Comptar els segons fa que el temps passi més lent. No vull pensar-hi. No vull ser-ne conscient. Que el temps passi com vulgui però que passi.

Demà comença la meva tornada a l'ultrafons. Us voleu creure que si no fos que sóc tan xulo em posaria a plorar?

7 comentaris:

Tati. ha dit...

Ànim, aguanti i somriure!!!

Jaume Tolosa ha dit...

Gracias Tati, que dominio del català que tienes!!!

carles serra ha dit...

anims, jo tambe estic lesionat i fa molt temps que et segueixo i espero en candaletes com et recuperes a veure si tambe s'em pot fer a mi

Jaume Tolosa ha dit...

Vinga Carles, segur que ens anirà bé a tots dos! Anims

Toni Sanglas ha dit...

Bones Jaume,
A hores d'ara ja estaràs injectat...Et desitjo la millor recuperació possible i espero que d'aquí a poquet puguem compartir algun entrenillo amb la colla!
Salut i a córrer!!!

Toni Sanglas ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jaume Tolosa ha dit...

Gracies Toni, en tenim molts de pendents d'entrenillos!!!!