LA TEORIA DE L'EVOLUCIÓ

Si senyor, ho dic convençut i en veu alta: Definitivament crec en l'evolució (cap a bé) de l'espècie humana.

Bé, us confessaré que veient les qualitats dels meus pares i després veient-me a mi, el desastre de tio que n'ha sortit, m'atreviria a dir que l'afirmació d'abans està molt i molt fora de lloc. Sóc un cas típic de involució. No us cregueu, tampoc m'ajuda gaire veure-us a vosaltres, amats lectors d'aquest bloc, que podent perdre el temps fent mil coses mínimament profitoses com la papiroflèxia, seguir un debat del parlament o llegir l'ABC, decidiu de tant en tant perdre una estoneta aquí amb mi. No diu gaire a favor vostre, no. No us enfadeu però també sou un cas clar i preocupant de recessió evolutiva.

Però no parlem dels elements que anem en contra de les teories de Darwin, centrem-nos amb qui si que les compleix. Avui la meva filla m'ha reconciliat amb el món i amb la teoria de l'evolució.

Té conya que d'un tio com jo, mononeuronal, n'hagi sortit una filla, la Júlia, que afrontarà a partir d'ara una motivant vida universitària havent acabat el Batxillerat amb Matrícula d'honor. Sempre havia sabut que era llesta, intel·ligent, especial, però a vegades cal que algú de fora et digui què tens -els mestres en aquest cas- perquè te n'adonis d'una vegada per totes. Ja ho sabia. Ja ho sé. I n'estic tant i tant orgullós, que quan m'ha trucat aquest matí per donar-me aquesta noticia, tot i que ja més o menys ho sospitava o m'imaginava que podia ser, no he pogut evitar d'emocionar-me i deixar escapar una llàgrima. O dues. Potser m'ha agafat en un dia tonto, que jo sóc molt dur...

Aviat farà 18 anys que, mira quina casualitat, la Júlia va ser el meu regal d'aniversari. Si, va néixer el mateix dia que jo, i això lluny d'una casualitat és un regalàs. A vegades la vida et dóna coses que penses que no et mereixes i ella n'és una d'aquestes. Realment a vegades penso, no, no només ho penso, ho sé i n'estic convençut. No me la mereixo. 

Però em cau la baba i l'estimo molt. Ja ho sap.