Vaig esperar a acumular molts dies de bones sensacions corrent per explicar-ho. Molts. Però hauria d'haver esperat com a mínim un dia més. El passat 5 de maig d'aquest 2014, just l'endemà de l'últim post al bloc on explicava totes les meravelles del món sobre la meva evolució, vaig començar a anar una mica coix. I cada cop pitjor. Com si el tractament tingués un any de validesa i a partir del dia 366 passés tot l'efecte, i com una trista carrossa de la Ventafocs, de cop i volta el meu genoll en procés de recuperació es va tornar a convertir en carabassa.
Ha sigut dur acceptar-ho. Molt. Més del que us podeu pensar. I en part ho he pagat amb el meu silenci al bloc i a les xarxes socials ja que el disgust ha sigut de mal pair. Massa il·lusió posada en aquest procés com per acceptar sense protesta que la resposta era no. Però sóc una persona adulta i m'he començat a adonar que fins i tot em puc considerar una persona "afortunada" de no poder córrer tant com voldria quan he aconseguit ser conscient de què malgrat tot, en l'aspecte esportiu, puc córrer una mica miqueta, puc anar amb bici tant com vull (i la feina em permet) puc nedar, puc fer windsurf, i sobretot em queda la que actualment és la meva gran droga: puc volar.
Tot i això, tot i que no va anar massa bé (o gens) el tractament amb cèl·lules mare mesenquimals criogenitzades, tot i la decepció que m'he endut, no penso llençar la tovallola, i aquí em teniu, a una sala d'espera de la Teknon pendent de què em cridin per fer un segon tractament, ara amb cèl·lules mare al·logèniques fresques.
He dubtat molt de tornar-ho a provar. Per diferents motius que ja explicaré amb calma, però he dubtat molt i he estat a punt, molt a punt de dir que no. Però ja em coneixeu. Sóc corredor de fons, acostumat a lluitar i a patir i no vull que em quedi mai la recança que no ho he donat tot en una cursa.
Sigui la que sigui.
Entrades
6 comentaris:
Solo recordarte que resistas, darte ánimo para que no abandones "el camino" y como no.....mucho aguante y sonrisas.
Vuela Jaume, vuela alto.....
Agur.
Animos Jaume!´
Hola Jaume, em sap molt greu, una pena, peró em quedo amb tot el que dius que pots fer, com correr, anar en bici, etc. No tot es l'ultrafons, peró entenc que ho vulguis tornar a provar i tens tot el nostre suport. Anims¡¡¡¡ i molts records a les teves dones¡¡¡¡¡
Anim. Valent! Tu ja estas acostumat a cursas De ultrafons! Aquesta es una mes...
Hola,
Soy Cristina y he estado leyendo tu evolución en el tratamiento de tu rodilla con células madre porque una búsqueda en internet sobre el tratamiento de ITRT me ha llevado a tu blog. Mañana tengo visita en Teknon y mi problema no es rodilla, sino que lumbar. A medida que iba leyendo tus posts, me he ido animando, mucho, y pese a que no nos conocemos, tenia yo muchas ganas de que te recuperaras completamente, pero el último me ha dejado triste. No porque el primer tratamiento no te había dado los resultados esperados, sino porque no he visto ninguna publicación más de tu parte sobre el segundo procedimiento, y eso me dió qué pensar. Pensar que todavia no te sientes con ánimo para publicar como te va con el segundo tratamiento. Solo espero que esté equivocada, y que no escribes más en tu blog simplemente porque estás ahí, corriendo como un loco tus tan añoradas carreras de fondo, sin tiempo para nada más. Ten pena de nosotros, que hemos creado adicción a tus posts, y dinos como te va todo.
Hola Cristina,
disculpa el retraso en responder, pero tu comentario habia quedado bloqueado. te dejo mi correo ( jaume@tolosa.cat) para que me cuentes como te va el tratamiento en Itrt y compartimos experiencias. ya te contaré en que punto estoy yo.
muchas gracias por tus palabras.
un abrazo
j
Publica un comentari a l'entrada