Però no ens posem ni sentimentals ni escatològics i anem a fer una mica de crònica per aproximar-ho als que no hi han estat.
A nivell de paissatges la natura ha exagerat els dons en una zona d´una bellesa extrema però amb unes faccions dures i uns contrastos brutals. Allà es veu l´aigua més neta i pura i la roca més dura i esquerpa, el verd més verd i el blanc més fred, el sol més brillant i la tempesta més cruel.
No cal dir més.
A nivell esportiu és un repte dur i més en les condicions en que ho varem afrontar.
El divendres a la tarda una horeta de Mallafré a Amitges. Dos refugis molt propers i units per una pista sense cap dificultat. Es tractava d´arribar a Amitges on el tracte és bonissim i dissabte començar el repte en si.
El dissabte comença fred i trist, amb estonetes d´un sol tímid però cap a mig mati ja ens envaeix la boira, el fred i a migdia la pluja, la pedra i als colls més alts la neu. Sense coneixer el camí, la boira dificulta enormement la lectura del plànol, de manera que el ritme que haviem pensat portar s´alenteix i fins i tot així, no ens estalviem el recular uns quants cops per assegurar el camí o recuperar el bo. En Xico, a més, lesionat en un genoll ens abandona i tira de dret per saltar-se Restanca, va coix però com apreta les dents!!
Així van passant els refugis, Saboredo, Colomers, Restanca i Ventosa i Calvell, tots nosaltres molls com ànecs de dalt a baix però amb ganes i empenta per arribar a Estany LLong, destí final del dissabte. Però no hi arribarem. La boira ens fa perdre les marques bones pujant el Coll de Contraix i afegint que està completament nevat, que ens està nevant a sobre i no veiem res a 8 o 10 metres, que bufa un vent gèlid, que anem molls de tot el dia i cansats( a hores d´ara fa 10 hores que em sortit) la prudència ens fa recular cap a Ventosa i Calvell i allà ens donaràn sopar i dormir, pagant és clar, tot i que ja ho tenim pagat a Estany Llong, no ens ho volen convalidar).
El cansament i les previsions de mal temps ens fan decidir que l´endemà baixarem avall, taxi i cap a Espot, cotxe i cap a casa.
El diumenge però, es lleva amb un sol preciós. Ens mirem tots amb complicitat.....motxilla a l´esquena i muntanya amunt cap al Contraix. Els peus molls des del primer moment, neu per pujar a dalt i un desnivell impresionant però, tot l´esforç del món es recompensa quan corones aquest coll. La vista del llac de Contraix, amb tot el voltant blanc de neu, la vora de l´aigua d´un blau elèctric brutal i el mig tot blanc d´una gran capa de gel il·luminat amb un sol radiant és de les imatges que més m´han impactat i que guardaré sens dubte a la meva memòria durant molt de temps.
A partir d´aquí, arribada al refugi d´Estany Llong on retrobem en Xico i com que aquest tros no tocava avui, sino que l´haviem d´haver acabat ahir, ja no tenim temps de continuar la ruta sencera i retallem cap a Mallafré on dinarem.
No ens queda la sensació de fracàs, i ara!. No em pogut acabar el Carros de foc, tot i que em fet més menys els mateixos km, però tenim clar que el que voliem era un cap de setmana d´amics, d´esforç, de lluita contra i amb la muntanya, i al cap i a la fí és el que em tingut. Ni més ni menys.
6 comentaris:
Els carros de foc, ve a ser igual que la Cavalls del vent? (http://www.cavallsdelvent.com/) Perdona la meva ingnorància...
Hola Jaume,
Jo amb un grup d'amics anem a fer la Carros aquest cap de setmana. També tenim previst fer Mallafré-Amitges lo divendres, Amitges-Estany Llong lo dissabte i la resta el diumenge.
Després de llegir la teva crònica estem una mica més acollonits, més que rés per les condicions meteorològiques i del terreny (Coll de Contrax).
Ens podries donar algun consell sobre el material extra que hauriem de portar? Va ser perillós el pas de Contrax o el problema era el temps?
Gràcies Jaume
Marta, la filosofia de les dues travesses vindia a ser la mateixa.
No he fet mai Cavalls, però els comentaris són de que està molt ben marcada i no és tant dura de desnivells.
Algun dia d´aquests l´haurem de fer.
Kaiko, si no l´heu fet mai i enganxeu boira hi ha trossos on és difícil orientar-se i equivocar la vall si no veus els cims. Aneu amb molta precaució. Si enganxeu un dia assolellat la cosa es simplifica molt. D´Amitges a Ventosa no és massa dur ni tecnicament dificil(tot i que "no és Bambi") el contrax si les pedres estan molles, o pitjor si estan glaçades(a l ´hora que el passareu no crec, però nosaltres el vam passar a 1ª hora del matí)doncs és una mica més perillos i la llenga de neu tot i que hi ha petjades te molt desnivell i una relliscada seria fatal. Aneu amb precaució.
el material?? preveure pluja i fred. Una samarreta tecnica i un impermeable bo és suficient per mantenir la temp del cos i sobretot roba seca per quan acabeu a dinte una bossa de plastic per mantenirla ben seca.Bo porteu xancletes,els refugis en tenen per deixar. Varis mitjons, i moltes ganes de passar-ho bé.
Carros de foc és un negoci i poden arribar a tocar-te la moral. No deixis que t´amarguin amb l´estres dels horaris.
Espero que trobeu bons dies i que disfruteu molt.
Estaré pendent del vostre bloc.
Salut i disposeu de mi per qualsevol cosa.
Moltes gràcies pels teus savis consells Jaume, he enviat una petició al temps de TV3 per que faci bona hora aquest cap de setmana. :p
Des de les Terres de l'Ebre anem uns quants grups amb diferents objectius. La setmana que ve podràs veure les nostres cròniques al bloc de la UEC de Tortosa: http://trailuec.blogspot.com
Salut!
Hola Jaume,
Soc el Pablo.Un article molt interessant.
Estic d´acord amb tu que aixó es un negoci i l´atenció al que corre o camina es minima.Aixo si.els paisatges i companys de cursa ho justifiquen tot.
Sobre Cavalls del Vent la vaig fer l´any pasat i es molt menys dura.Potser es mes de correr ja que els desnivells ( encara que te) ho permeten.A mes es imposible agafar camins equivocats donat que està molt ben marcat.Carros de Foc es molt dolent en aquest sentit.
Una abraçada,pablo
Publica un comentari a l'entrada