O que us pensàveu, que de "premios vive el runner?", bé, "premio, no pas premios".
Ara, a 12 setmanes de la Libyan, o a 81 dies com diu el ditxós cartellet d´aquí al costat, tot i que les sensacions van sent millors, ja no penso tant que vaig enrera d´entrenaments, sino que vaig com vaig, ni millor ni pitjor, i cada dia estic més convençut, tot i que encara és molt aviat per decidir-ho, sé perfectament que LES PASSARÉ MOLT PUTES!!!
Es pot dir PUTES? doncs que les passaré molt punyeteres!.
No vull que sigui excusa la famosa crisis, però, a les 3 últimes setmanes no he passat de 90 km en cap d´elles, tot i que mantinc el dia de gimnás i el de natació, continuu sense haver fet cap tirada llarga de veritat, la que més 46 km el diumenge 23, i ara a més a més em fa mal el genoll, el meu ditxós genoll dret que tantes "alegries" m´ha donat.

Aquest cap de setmana ho arreglo tot, ja us aniré dient....
3 comentaris:
Vinga aquests +100km setmanals i a tomar vent la crisis !
És cert que directament o indirecta aquesta crisi ens afecta a tots, uns més altres menys, però el coco no descansa, i això afecta en el rendiment en tots els seus camps, segur. Ara bé s'ha de separar una cosa de l'altre i recorda quins són els objectius pels que lluitem.
Cuida el genoll, mima'l bé que t'ha d'ajudar en el nou repte.
Salut i cames
Xavier, ja costa trobar les hores per arribar-hi als 100....
Búfal, gracies, em cuidaré el genoll, bé ja ho faig tant com puc.
El que costa i molt és separar les coses. La nostra vida és una encara que tingui moltes vertents.
Publica un comentari a l'entrada