O que us pensàveu, que de "premios vive el runner?", bé, "premio, no pas premios".
Ara, a 12 setmanes de la Libyan, o a 81 dies com diu el ditxós cartellet d´aquí al costat, tot i que les sensacions van sent millors, ja no penso tant que vaig enrera d´entrenaments, sino que vaig com vaig, ni millor ni pitjor, i cada dia estic més convençut, tot i que encara és molt aviat per decidir-ho, sé perfectament que LES PASSARÉ MOLT PUTES!!!
Es pot dir PUTES? doncs que les passaré molt punyeteres!.
No vull que sigui excusa la famosa crisis, però, a les 3 últimes setmanes no he passat de 90 km en cap d´elles, tot i que mantinc el dia de gimnás i el de natació, continuu sense haver fet cap tirada llarga de veritat, la que més 46 km el diumenge 23, i ara a més a més em fa mal el genoll, el meu ditxós genoll dret que tantes "alegries" m´ha donat.
Doncs això, que sense fer-la servir d´excusa, però la culpa la té la situació financera que fa que no tinc una conta corrent amb una fila de zeros, la crisi inmobiliaria que fa que no tinc 30 pisos repartits per la geografia catalana i la crisis de tots els sectors que no fan més que tocar els collonets i no ens deixen viure ni 5 minuts tranquils, i és que com que tot perd valor, fins i tot els quilòmetres em sembla que ara fan menys de 1000 metres.Aquest cap de setmana ho arreglo tot, ja us aniré dient....
Entrades
3 comentaris:
Vinga aquests +100km setmanals i a tomar vent la crisis !
És cert que directament o indirecta aquesta crisi ens afecta a tots, uns més altres menys, però el coco no descansa, i això afecta en el rendiment en tots els seus camps, segur. Ara bé s'ha de separar una cosa de l'altre i recorda quins són els objectius pels que lluitem.
Cuida el genoll, mima'l bé que t'ha d'ajudar en el nou repte.
Salut i cames
Xavier, ja costa trobar les hores per arribar-hi als 100....
Búfal, gracies, em cuidaré el genoll, bé ja ho faig tant com puc.
El que costa i molt és separar les coses. La nostra vida és una encara que tingui moltes vertents.
Publica un comentari a l'entrada