Avui he rebut el que tant de temps he estat esperant.
No és cap herència de cap parent d´Amèrica, ja m´agradaria, són els waypoints (punts de Gps) de la Libyan Challenge.
Aquests seràn a partir d´ara la meva principal preocupació (i la d'en Lluis Santanach, que diu que farà de mi un expert navegant, je!): entrar-los al Gps , mirar-los amb el Google Earth, estudiar-me la duresa del recorregut, i per tant començar a patir i a disfrutar virtualment el que patiré i disfrutaré a can Gadafi.
També´m'han adjudicat el nº de pitrall. El 89.
No m´agrada especialment, però la veritat és que no hi ha cap número que m´agradi més que cap altra, però el que està clar que és el que´m'ha tocat i és el que hauré de portar, i d´avui fins que me'l tregui serà el meu número, anava a dir de la sort.
Espero que si!
I per que no?? Al cap i a la fí, jo no he tingut mai un nº preferit, però el 8 és el preferit des de fa molt de la Joana, la meva filla petita i el 9 el de la Júlia.
Deu ser una senyal?
No ho crec, no sóc supersticiós!
Entrades
5 comentaris:
Jo crec que més que sort, el que necessites és NO tenir mala sort, perquè no crec que et faci falta sort per acabar la Lybian.
Molts ànims que això ja esta aquí!
Gracies Kaiko, queda pendent una sortida!!
Jo tampoc he estat mai supersticiós, però si ho fos, crec que aquest número no em faria pudor. No et farà falta la fortuna per fer un bon paper, això em faria falta a mi però no a tú.
Salut i potes!
Un crack com tu no necessita tenir numero de la sort!!!!
que tal el peu??? Si vols que ens ho mirem no quedis eee
anims!!!
A tots ens fa falta una miqueta de sort, i més en fregats d´aquests.
El peu bé de moment Ma.Dolors. Gracies, ja saps que si no t'ho diria!!
Publica un comentari a l'entrada