MILERS DE GRÀCIES

Si em poso a donar gràcies, n'hauria de donar tantes i a tanta gent que faltaria temps i espai i no resoldria el constant problema d'oblidar-me algú.
Acabo d'arribar a casa, cansat del viatge més que de la cursa, i després d'una rebuda de tota la familia, propia i política, a l'aeroport i després de fer molts petons a les meves nenes( a totes) i abans de posar-me a dormir, m'he conectat a internet després d'una setmana "aillat" de la xarxa i he passat pel facebook i pel bloc i m'ha sobrepassat la quantitat de missatges d'empenta i de felicitació, que sumats als mails que vaig rebre a Libia a través de la organització de la cursa, a les trucades per telèfon i els sms fan que em senti una persona mil vegades feliç, i fa que això sol ja justifiqui les hores de sacrifici i patiment als entrenaments i a la cursa.

Així doncs, moltes gracies a tots, i us prometo una crònica de la cursa. El que no us prometo és quan la tindré a punt, ja que demà m'hauré de posar al dia de la feina, i suposo que serà dur tornar a sentir la paraula "crisis" després d'una setmana on gairebé l'havia oblidat.

Tambien agradecer a la cantidad de gente de fuera de Catalunya que me ha empujado con sus mensajes. Disculpad i entended que me explico mejor en Catalan. Os agradezco enormemente el esfuerzo que supone para vosotros el seguir un poco las peripecias de este blog.
Muchisimas gracias.