8/6/09

PUIGMAL, AMIGUES I MARITS SOFERTS

M'en vaig a dormir el dissabte. Si em llevo aviat, i això vol dir molt aviat, me'n vaig a fer el Puigmal i un tros d'Olla de Núria. El tros que pugui, i això depèn de l'hora que sigui l'aviat d'abans, ja que he de ser a dinar a casa, bé a casa els pares, però per mi i per gairebé tothom, casa els pares sempre sera també a casa.

No em llevo lo aviat que hauria volgut, però tant se val. A les 7:10 ja sóc al cotxe i a les 8:15 a Queralbs, ja m'he calçat les Ascend, m'he penjat la motxila i amb un pal a cada ma apunt per començar. Saludo la Mariona i el seu pare, que també venen a fer el Puigmal i la setmana passada em vaig trobar baixant del Matagalls. Ja és casualitat.
I amunt. Tris-tras, "sin prisa pero sin pausa" una hora justa a Nuria, tris-tras, anar fent sense patir però sense encantar-me, guanyant altura mica en mica, començant a trepitjar clapes de neu, parant a abrigar-me quan el vent fa el fred insoportable. M'aturo també a saludar(bé ells m'aturen a mi quan els atrapo prop del cim, i fent conya diuen que fa estona que em veien pujar i que m'esperaven) una colla de marits soferts de Vilafranca, exiliats a la muntanya voluntariament. La seva única alternativa al Puigmal era escoltar les seves dones cantant amb la bona ben oberta i refilant tipus "casal rock"a baix a l'esglesia de Nuria. Amb motivacions així crec que fariem caminar a qui fos!


La meva motivació, però, és molt diferent. Abans de sortir de casa m'he fet una hamburguesa i he agafat una Coca Cola. Tinc gana, però el tracte és que m'ho menjo a dalt. Per això no m'encanto gaire. Els ho explico i ho entenen. 2:21 des que he sortit del cotxe i desembolico l'entrepà. Brutal!
Hi ha bastant ambient al cim. M'hi passó ben bé un quartet. Fa fred. Em diuen que les carenes estan nevades, hi ha boira. Passo de fer l'Olla i tiro avall pel mateix camí.
A la cota 2500 saludo la Mariona i el seu pare. Porten bon ritme. Les dues fotos que acompanyen aquest post són de la Mariona i d'aquest moment precís, una de quan mirava al Gps l'altura que estavem ( no he quedat massa afavorit, però és el que hi ha) i l'altra quan ja tirava avall.

Vaig baixant rapidet, bé, lo rapidet que puc baixar jo amb els meus 80km, el 1.88 d'alçada i una patositat innata que Déu m'ha donat!
Un tros més avall, bastant més avall, en mig d'un grup em crida la Marta Prat, amb la que he compartit alguns entrenaments pre-Libyan reflexats en aquest bloc, Ronda del Moianès i Pel Montseny. Miro l'hora i tinc temps. Giro cua i amunt altra vegada, anem pujant fent la xerrada, feia temps que no haviem coincidit i entretant jo he fet Libyan i ella Trans115 on va fer podi.
Tot pujant, algú dels que baixa m'identifica com el que fa una estona era a dalt del cim amb ells i no veuen clar el meu estat mental. Els marits soferts també es freguen els ulls abans de dir un " sikues, si! on vas amunt, que t'has deixat algu?" M'han promès una altra hamburguesa els responc. A baix hi ha Wolls, em diuen. Ara baixo, doncs!
Mitja hora( no tinc més temps) i ja gairebé a la cota 2800 una altra vegada, em despedeixo i avall va. És com un "dejavu". Torno a passar els marits soferts, i un munt de gent que ja estan tips de veure'm. Ara si, però, que ja és la definitiva.
A Nuria m'hauria agradat veure 5 o 6 dones soles mirant el cim, preguntant-se com és possible que els marits no hagin arribat a temps de veure-les cantar. Els haurà passar alguna cosa? dirien preocupades. Comenceu a demanar les wolls que ja arriben, els hauria dit jo, ah, i si que els ha passat alguna cosa. Han tocat el cel amb la punta dels dits només de pensar la sort que han tingut que el concert fos als peus de Puigmal. Una muntanya 500 metres més baixa i no cola tanta estona!
Però no, hi havia moltissima gent, però cap dona que semblés preocupada. Ja els deuen coneixer!
Omplo aigua a la font i avall va. Arribo al cotxe gairebé 5 hores després d'haver sortit.
Ara, que millor que arribar a casa sabent que hi haurà una bona "fideuà".

3 comentaris:

Malfieten ha dit...

Això si qu és un matí ben aprofitat, felicitats !

Mariona ha dit...

Nosaltres finalment vam baixar a Queralbs amb cremallera pq se'ns feia tard! És una passada el Puigmal!! Avui mateix hi tornaria ;-)

Jaume Tolosa ha dit...

Hola Malfieten, si que el vaig expremer, si!!

Mariona, doncs a tornar-hi!!