20/6/09

QUESTIÓ DE PROBABILITATS

Ahir em vaig acollonir. Suposo que sense massa motiu, però vaig tenir una certa por, i és que a vegades el cap magnifica la situació i et juga males passades. Esperit de supervivència en diuen.

A les 8 del vespre sortia de casa amb la idea de fer unes 3 hores. Ronyonera amb 2 litres, alguna barreta, paravent impermeable ja que havia caigut molta aigua feia poc i encara queien quatre gotes, el llum frontal i el telèfon.
Anar fent, gaudint de la barreja d'olors que hi ha al bosc després d'un xàfec com el que hi ha hagut, gaudint de poder trepitjar un munt de bassals acabats de fer i gaudintnt de la fresca que anava desplaçant la xafogor de tot el dia.
1:20 i sóc a les cingleres de sobre Vilanova de Sau, encara és clar però està molt ennuvolat i gairebé s'ensuma la foscor. La vista esplèndida amb aquesta barreja de llums i boires. Glop d'aigua i continuo.

De cop i volta el cel es torna negre, comencen a caure gotes, cada cop més, plou, plou molt, cau un aiguat, està diluviant!. Increible l'aigua que em cau a sobre. És una sensació increible, disfruto com un nen, els camin desapareixen sota l'aigua i corro enmig de rius.



De cop i volta un llamp, un tro. La tempesta elèctrica no em fa cap il·lusió, però se sent lluny. Corrent pel mig d'un bosc, mig a les fosques, i un altre llamp, un tro. Aquest ja devia ser més a prop. No m'agrada gens. El cap comença a rumiar, com és allò, és millor estar sota un arbre? o en un lloc despejat? millor afanyat i cap a casa. Més llamps i trons. Cada cop més a prop. Recordo el que m'ensenyaven al cole, llamp, 1,2,3,4,5 segons i el tro. No sé per quant s'havien de multiplicar els segons, però 5 segons encara és lluny. En cauen molts, molt seguits, llamp,1,2,3,4 i tro. Ostia que s'acosten. Llamp 1,2,3 i tro. Llamp cu-llons,3 i tro. Cada cop més a prop i no m'agrada gens.

Corro a sac, intentant baixar cap a la plana com més ràpid millor.

Corrent al mig dels arbres, els llamps imposen, i el meu cap ja comença a fer suposicions, que si cau un llamp a prop, que si porto alguna cosa que el pot atreure. El telèfon! m'aturo, el trec de la ronyonera i el paro. Que més? Res, no porto res metal·lic. Torno a correr.

M'intento tranqulitzar. Quines probabilitats hi ha de que em caigui un llamp al mig del cap. Poques. Molt poques, suposo que com de que em toqui la loteria, o menys. NOOOOO!!!!, de cop i volta recordo que tinc una butlleta pel sorteig d'aquest vespre de l'Euromillón, una sola aposta de 2 euros (si t'ha de tocar ja n'hi ha prou, diuen) amb opció a un premi insultant. Quan s'ajunten dues coses molt poc probables, la llei de Murphi pot fer que es compleixin totes dues. Ja veig els titulars de la prensa, o encara millor, m'imagino el Matias Prats al seu informatiu d'Antena 3, que els hi van aquest tipus de noticies:


"Y ahora una noticia que les dejará electrizados, sucedió anoche en una zona boscosa de la Cataluña central. Un joven estaba corriendo enmedio del bosque cuando lo sorprendió una tormenta electrica y falleció al caerle un rayo encima. Lo curioso del caso és que 2 horas despues un boleto del Euromillon que el finado tenia en casa resultaba agraciado con 15 millones de euros.
Las hijas lloraban desconsoladas la perdida de su padre, y la apenada viuda, nos abria las puertas de su casa con una botella de cava en la mano y nos deseó una Feliz Navidad. Y es que... como yo digo, si te toca la loteria...que te parta un rayo!".
.
No és conya, tot això i més em va passar pel cap. Finalment, tenia tant poques probabilitats que em passés que vaig arribar a casa després de 25.5km en 2:27. Tampoc m'ha tocat l'Euromillon. Aquest divendres li deu haver caigut un llamp a sobre a un portugués que ara té 15.000.000€.

Que ho disfruti la seva vidua.

11 comentaris:

ser13gio ha dit...

1. Necesitas psicólogo. Ya.

2. En caso de tormenta, mejor estar en un sitio aislado que bajo un árbol aislado; te sientas sobre la mochila y a dejar pasar el tiempo. Un bosque denso tampoco es mala idea, repartes probabilidades.

3. "un joven" ¿He leído bien? Quiero suponer que es una ironía hacia el pobre periodismo que nos rodea, ya sabes, eso de que no contrastan informaciones; alguien les dijo que era un tío de 24 años y no, eras tú.

4. Soy yo quien no soy y me divorcio.
s

P.D.: a mí cayó un rayo a unos 50m una vez y es muy impresionante; si no pasa nada, mola.

Luigi ha dit...

Aquestes situacions no m'agraden gota. Són superiors a mi.
Abans de caure't a sobre o a prop un llamp, se sent un brunzit com d'abella. Fa molts anys ens va caure un llamp relativament a prop i et puc assegurar que és del tot cert. L'espetec és ensordidor i t'envaeix un pànic animal i taquicàrdic difícil d'oblidar. Una altra vegada, a Larra (Navarra) queien més d'un llamp per segon i com era de nit, vam estar a punt d'acabar esclafats per un grup de vaques enbogides. I altres batalletes.
De totes maneres, ahir a la tarda vaig decidir no sortir. Ja devies córrer ja...

Luigi ha dit...

Hi ha molts casos d'escaladors i alpinistes (i vaques i isards)morts per llamps. Curiosament a en Karl Popper (el filòsof) li va caure a sobre un llamp quan era petit i... no va morir!

Saboreando lo cotidiano ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Bulderban ha dit...

Como "mola" la mente humana...las historias que se monta para echar fuera el miedo. Yo creo que tu subsconciente (¿?) tenía las cosas claras...al menos si casco yo que la familia quede cubierta y a salvo jejeje. Vamos que tendría huevos que con las carreritas que te pegas alrededor del mundo vayas a palmar al lado de casa. Ni de coña... Tu eres más duro que todo eso, descojonadito se habría quedado el rayo si te cae encima. Salut !

Jaume Tolosa ha dit...

Sergio, estoy de acuerdo contigo. Necesito un psicologo, ya!

poe el resto gracias por los consejos,
ah! y el joven de la noticia era yo.
Lo del divorcio no lo entiendo, si se queda viuda con 15 millones...no habra cava???? es broma, claro. o no.

Lluis, no el vaig tenir tant aprop com això, però no em feia gracia i em vaig atabalar.Màgraden les inclemencies del temps per correr, pero els llamps son superiors a mi.

Esteban, ya tienes razon. que triste palmar al lado de casa pudiendolo hacer en un sitio lejano y causando un monton de problemas de repatriacion. Lo de descojonar al rayo, no se...

Xesc ha dit...

Si agafas hora al sicoleg comenta-li que serem dos, per que a mi tambe em pasen aquestes histories per el cap.

Anònim ha dit...

Jajaja...brutal!!!!
Recordo l'última tempesta que me va agafar ara fa una setmana i jo corrents amb un piolo penjat a l'esquena....com compendràs el cap també em va donar mil combinacions guanyadores. Un plaer haver-te descobert.

Jaume Tolosa ha dit...

Xesc, crec que seriem molts els que hi hauriem de passar pel loquero!

Anonim, i no vas llençar el piolet?? Ets un tio valent(sense nom però valent.
M'alegro que t'alegris d'haver-me descobert, fem el que podem per mantenir el bloc una miqueta actiu. No és fàcil.

Anònim ha dit...

Jaume, em sap greu, pero es que m'he partit de riure amb tot el teu escrit i posterior-ment amb els escrits dels teus amics, ja que tenia al cap lo del joven,(si diuen un hombre amb un noi de 18 anys i si passes de 50 ja diuen viejo, i despres les corredisses dels llamps, nen, es que no he pugut aguantar el riure, Ho sento pero m'he divertit molt.
L i L.

Anònim ha dit...

Bonissim,però estaràs amb mi que a partir dels 40 de jove en tens poc....
M