QUESTIÓ DE PROBABILITATS

Ahir em vaig acollonir. Suposo que sense massa motiu, però vaig tenir una certa por, i és que a vegades el cap magnifica la situació i et juga males passades. Esperit de supervivència en diuen.

A les 8 del vespre sortia de casa amb la idea de fer unes 3 hores. Ronyonera amb 2 litres, alguna barreta, paravent impermeable ja que havia caigut molta aigua feia poc i encara queien quatre gotes, el llum frontal i el telèfon.

Anar fent, gaudint de la barreja d'olors que hi ha al bosc després d'un xàfec com el que hi ha hagut, gaudint de poder trepitjar un munt de bassals acabats de fer i gaudintnt de la fresca que anava desplaçant la xafogor de tot el dia.

1:20 i sóc a les cingleres de sobre Vilanova de Sau, encara és clar però està molt ennuvolat i gairebé s'ensuma la foscor. La vista esplèndida amb aquesta barreja de llums i boires. Glop d'aigua i continuo.

De cop i volta el cel es torna negre, comencen a caure gotes, cada cop més, plou, plou molt, cau un aiguat, està diluviant!. Increible l'aigua que em cau a sobre. És una sensació increible, disfruto com un nen, els camin desapareixen sota l'aigua i corro enmig de rius.

De cop i volta un llamp, un tro. La tempesta elèctrica no em fa cap il·lusió, però se sent lluny. Corrent pel mig d'un bosc, mig a les fosques, i un altre llamp, un tro. Aquest ja devia ser més a prop. No m'agrada gens. El cap comença a rumiar, com és allò, és millor estar sota un arbre? o en un lloc despejat? millor afanyat i cap a casa. Més llamps i trons. Cada cop més a prop. Recordo el que m'ensenyaven al cole, llamp, 1,2,3,4,5 segons i el tro. No sé per quant s'havien de multiplicar els segons, però 5 segons encara és lluny. En cauen molts, molt seguits, llamp,1,2,3,4 i tro. Ostia que s'acosten. Llamp 1,2,3 i tro. Llamp cu-llons,3 i tro. Cada cop més a prop i no m'agrada gens.

Corro a sac, intentant baixar cap a la plana com més ràpid millor.

Corrent al mig dels arbres, els llamps imposen, i el meu cap ja comença a fer suposicions, que si cau un llamp a prop, que si porto alguna cosa que el pot atreure. El telèfon! m'aturo, el trec de la ronyonera i el paro. Que més? Res, no porto res metal·lic. Torno a correr.

M'intento tranqulitzar. Quines probabilitats hi ha de que em caigui un llamp al mig del cap. Poques. Molt poques, suposo que com de que em toqui la loteria, o menys. NOOOOO!!!!, de cop i volta recordo que tinc una butlleta pel sorteig d'aquest vespre de l'Euromillón, una sola aposta de 2 euros (si t'ha de tocar ja n'hi ha prou, diuen) amb opció a un premi insultant. Quan s'ajunten dues coses molt poc probables, la llei de Murphi pot fer que es compleixin totes dues. Ja veig els titulars de la prensa, o encara millor, m'imagino el Matias Prats al seu informatiu d'Antena 3, que els hi van aquest tipus de noticies:

"Y ahora una noticia que les dejará electrizados, sucedió anoche en una zona boscosa de la Cataluña central. Un joven estaba corriendo enmedio del bosque cuando lo sorprendió una tormenta electrica y falleció al caerle un rayo encima. Lo curioso del caso és que 2 horas despues un boleto del Euromillon que el finado tenia en casa resultaba agraciado con 15 millones de euros.

Las hijas lloraban desconsoladas la perdida de su padre, y la apenada viuda, nos abria las puertas de su casa con una botella de cava en la mano y nos deseó una Feliz Navidad. Y es que... como yo digo, si te toca la loteria...que te parta un rayo!".

.

No és conya, tot això i més em va passar pel cap. Finalment, tenia tant poques probabilitats que em passés que vaig arribar a casa després de 25.5km en 2:27. Tampoc m'ha tocat l'Euromillon. Aquest divendres li deu haver caigut un llamp a sobre a un portugués que ara té 15.000.000€.

Que ho disfruti la seva vidua.