Hi ha coses a les que un mai podrà renunciar.No m'agrada ser molt definitiu en les meves afirmacions, però poques mitja maratons d'asfalt em deuen quedar per fer. Ja n'he fet moltes. Si de cas quan l'edat m'ompli la cara d'arrugues ( que poètic) i no pugui anar més lluny, hi torni, però crec que no, que llavors em dedicaré a córrer suaument pels voltants del meu poble sense competir i punt.
Apart d'alguna altra mitja que es pugui organitzar a la Plana de Vic, com la que prepara Osona corre pel desembre, o esporadicament alguna sortida amb amics, la única mitja d'asfalt que crec que aniré fent mentre pugui, és la de Roda, la de casa.
Encara recordo quan jo vivia a la Plaça Major, que llavors era el lloc de sortida i arribada de la cursa i pensava que tota aquella colla estaven sonats. Arribaven suats, bruts, extenuats alguns i per a que? Si el màxim que els donaven a la majoria era una mica d'aigua i fruita? Com una cabra! El que no vaig saber apreciar en aquell moment era la felicitat que s'amagava darrera la suor i els esbufecs.
Ara, tants anys després, l'afirmació "estar con una cabra" me l'hauria d'aplicar a mi mateix i encara s'hauria quedat petita. He fet curses que suposen 4, 5 o 10 mitjes seguides (i les que em queden per fer, fins i tot més llargues), carregat com un burro. I perquè? Si al final només et donen aigua i una mica de fruita...a vegades ni això!
Però ja he descobert el perquè. He descobert aquesta felicitat amagada darrera la suor. Perquè això et fa sentir viu. Viu i valent. I perque no volia que el sofà agafés la forma del meu cul i la meva panxa la textura del sofà.
Tot aquest rotllo per dir que diumenge torna la Mitja de Roda, per 26è any consecutiu. La farem.
I per molts anys!
Entrades
4 comentaris:
Ei,què tal!Jo aquest any tenia ganes de tornar-la a córrer,després de molts anys sense.Porto dos anys de molta btt,i al començar a córrer em vaig passar i ...tendinitis de la "pata de ganso"!.I no m'acaba de marxar.No sé si t'hi has trobat mai,algun consell?
Màquiiiiina, a gaudir-la, que collons de gaudir-la, a guanyar-la o ser el 1er rodenc o el 1er osonenc, va una mica de pressió collons que si nos tot és pàtria i et vull sentir esbofegar com un fumador passat de voltes quan es llevar pel matí, carai quina felicitat a l'acabar-la, jua jua jua.
Records i ens veiem divendres que bé oi?
Als que fem Ultra també ens va bé de tant en tant treure la carbonilla i nota el pols a tope a la gola.
Jo vaig fer Roda fà una pila d'anys potser 18 ó 20 anys , collons que vell.
Aixó de corra suament pelpoble , naranjas de la Xina , quant volguem fer-ho ja no ens aguantarem ni els pets i i tindrem d'anar al Casal d'Avis ha fer un monopolí.
Carles, la veritat és que en temes mèdics no et puc ajudar gaire, però ja veuràs com tot s'acabva solucionant i l'any vinent seras a la sortida de la cursa de casa!
Ramon!!!!!!!! i tu? no podies venir a fer comarca????? Fins divendres, ja ens trucarem
Terés, no se quin! si que va bé treure la carbonilla, però cada dia m'agrada menys!
Quan vulguis una partida de monopoli avisa que jo era un crack comprant cases i hotels! vindreu el divendres a can Massa, encara que sigui tard i a fer el cafe????
Publica un comentari a l'entrada