TRANSAHARIANA, QUE LLARGA ES FA LA 2ª NIT. CP10-CP12

Aviso que a partir d'ara i fins al final no hi ha cap foto que demostri que el que explico és cert. haureu de fer un acte de fè i confiar en mi.

Del cp10 al cp11, que el nostre bon amic dels dàtils ens havia dit que eren 6 km, no recordo quants en varen passar, però van ser molts, moltíssims, tants que tot i mirant el road-book ens va donar la sensació que tant malament no podia estar i varem estar una bona estona dubtant entre recular i buscar el cp11, ja que segur que l'haviem passat sense veure'l, que devia estar a prop de la pista que seguiem però poc iluminat i que ens l'haviem saltat. A punt varem estar de recular, però de tant en tant veiem darrera nostre, molt lluny, però no prou per relaxar-nos un llum que ens perseguia. Finalment en Pasquale va dir que s'estimava més que ens penalitzéssin per saltar-nos un cp que recular 5 0 6 km que suposava córrer 10 o 12 km anar i tornar, i que era el que ens haviem passat d'on teoricament el road-book situava el cp.
-Que absurd que serà perdre la cursa per una desqualificació com aquesta- ens repetiem una i altra vegada.
-Quant ens poden penalitzar, 1 hora, 2? Doncs va, a córrer fort per veure si podem mantenir la 1ª posició tot i la penalització, tot i que per dintre et queda la sensació que encara que guanyem, la victòria quedarà deslluida, com si per no trobar un cp haguéssim fet trampa.
A aquelles hores potser portavem 7 o més hores al tercer, i encara no hi haviem arribat al cp11. Ens estàvem taladrant el cap i la moral de la manera més estupida que et puguis imaginar. De lo primer no en varem ser conscients fins al final, lo segon no ens va costar gaire de solucionar. Al cap de poc arribàvem a un control de pas, el maleït cp11! Quin alleujament, tornàvem a anar primers i sense penalització!

Aquí hauria tocat menjar i refer-se bé, i ho haurìem fet si no hagués estat pel cullons de llum que anava venint. En Pasquale ja s'havia assegut a terra per menjar quan jo veig el ditxós llum.
-Pasquale, hem de continuar, tenim el llum al darrera.
-No està pas gaire a prop- diu el responsable del cp
-Que vols dir?
-Quan us he vist a vosaltres, més o menys al mateix lloc que està, heu tardat 45 minuts a arribar, més o menys.
- És igual, anem! Estem al km 224. Encara falta massa com per relaxar-nos. 45 minuts no són res.
Menjem un parell de barretes o no recordo el que, bevem, omplim botelles i a córrer.
Que fort que està en Pasquale. Comença a córrer a un ritme que a mi m'està castigant, però li aguanto com puc. Em repeteixo una i altra vegada que anem primers i que hi hem anat massa km com per deixar que ens ho prenguin, i correm i correm. El record que tinc d'aquest tram és de molta sorra i poca pedra, però tot i que això és bo per els meus peus, és realment molt dur mantenir el ritme que portem quan els peus no toquen un terra dur i s'enfonsen a la sorra.

Arribem a un poblet. Faig una espècie de parèntesi per comentar que tot i que portem gps per seguretat, tot el recorregut està molt ben marcat amb unes fletxes que a la nit són reflectants i es veuen de lluny amb la llum del frontal, però a més a més, alguna vegada durant la nit ens em trobat algun llum químic, cyalums en diuen, (d' aquells que a les festes majors venen com a collarets) per indicar millor el camí. Doncs quan veiem el poble, les finestres petites de les cases d'on surt  llum i que nosaltres veiem de costat ens fa l'efecte que són aquests Cyalums, i sense adonar-nos deixem la pista que passa per la dreta del poble i hi entrem seguint les falses pistes dels llums.Quan arribem al poble ens adonem de l'error, no són cyalums, però de bon començament no som conscients que el que em fet ha estat deixar la pista bona, sinó que pensem que hem de creuar el poble. I el creuem. De dalt a baix, de dreta a esquerra, anem corrent pels carrerons i no trobem cap marca. De cop i volta i quan començàvem a desesperar, nerviosos per la llum que ens seguia (fa estona que no la veiem, però sabem que és allà, com els dolents en una pelicula de por) i per quedar-nos bloquejats tant tontament, veiem una dona escombrant el carrer. Ens hi acostem poc a poc per no donar-li cap ensurt i li demano en francès per on podem recuperar la pista. I li demano un i altra cop, amb tota educació i la dona no ens fa cas. En veu baixa comentem amb en Pasquale, que quina mala educació, que ni ens saludi. Poc a poc ens hi anem acostant i quan som al seu costat veiem que estem parlant amb un espantaocells. Vàrem començar a riure com bojos. Imagineu un poble petit d'Algèria, al mig del desert, amb els carrers de sorra, a les 2 o les 3 de la matinada...que hi fa una dona escombrant la sorra del carrer?  Sembla absurd, i ho és. Per això ens en varem riure de nosaltres mateixos durant molta estona.
El que calia ara era recuperar el camí, així que varem recular fins a fora el poble, i seguint les ordres del road-book i les marques del gps varem recuperar el camí.
Cada cop som més a prop del final. és igual que estiguem cansats, baldats diria jo. Cada passa que fem ens acosta al final, a l'esperat final. Però abans em d'arribar al cp12, l'últim abans de meta.
El cp 12 costa de trobar, però arriba. Per variar està a dalt de tot d'una pujada que mata. Quants metres de desnivell devem portar? Segons l'organització n'hi ha 3000 de positius, però jo aposto per el doble, i no m'equivocaré de gaire.
Només d'arribar-hi demanem si saben quan fa que el tercer classificat ha sortit del cp11.
-No ens han notificat que ningú de la cursa llarga hagi sortit del cp11.
-Podeu verificar-ho?
El noi agafa la radio i intenta parlar amb algú, o ho fa veure, i ens diu que no li contesten.
Que fem, ens tranquilitzem o continuem corrent. Jo a aquestes altures vaig bastant més tocat que el Pasquale i m'aniria bé tranquilitzar-me una mica i menjar.
-De fet, només us falten 7 km fins a meta- ens diuen.
-Com??? 7 km? i prou?
Ens fa tanta il·lusió sentir aquestes paraules que ni tant sols ens molestem a verificar-ho al road-book. És possible que hagin posat un cp tant a prop de meta? Però si segons el gps estem al km 240? N'haurien de faltar uns 20! Però han estat tots els cp tant fora de lloc que si aquests ens asseguren que és a 7 km pot ser cert. És més, estic tant cansat que em vull creure que és cert, el meu cervell no vol, ara que ens han dit això, ni pensar que no pugui ser cert. 7 km i s'acaba el córrer, 7 km i descansar, i dormir. Som-hi.
Aquí, sense saber-ho encara, s'acaba la meva cursa. Agafo poca aigua, no menjo res i sortim com fletxes amb tota la il·lusió del món. 7 miserables km i la pau! Quin error tant gran!
Encara és fosc però es fara de dia molt aviat, potser quan arribem a meta?
Que poc trigaré a adonar-me del meu gran error!