EL DO DE L'OPORTUNITAT

Fa calor. Acabo d'arribar a Barcelona amb bus i fa calor.
Vinc a comprar unes bambes que, quins collons, no he trobat enlloc més a prop de casa. Bé, les bambes si, però no el nº 13USA. Tot i que jo porto un 12, per a aquestes curses llargues i sobretot per etapes, agafo un nº més per si el peu s'infla. Que s'infla. Ja que sóc aquí, miraré si trobo i puc provar aquella motxilla estanca que m'ha comentat en Cyrus. Pot ser collonuda per la Jungle Marathon, on haurem de travessar rius nedant i anirem tot el dia amb aigua més o menys fonda.
Si tot va be, deixaré llestos 2 temes que em fan patir una miqueta.

Com que tinc feina per enllestir de paperassa i vull escriure coses que porto endarrerides, vinc amb bus, i a més de possiblement estalviar-me peles, aprofito el temps.

El bus em deixa a Casp i camino fins a Plaça Catalunya. Fa calor. No tanta com a ple estiu, es clar, però més que a la Plana de Vic i ho noto. Fa xafogor. I això que som a les acaballes de setembre. Baixo al metro i mentre jo baixo puja una bafarada d'aire calent que ofèn. Quanta gent. Quina calor més bestia. Començo a tenir sensació d'anar brut i tot just acabo d'entrar. Dintre el vagó s'està una mica millor, però de seguida torno a baixar per fer transbord. Sóc a Diagonal. L'aire calent m'hostia a la cara i m'enganxa la samarreta al cos. He d'anar a Hospital Clínic. 1 parada i ja hi sóc. Sortida Villaroel.

Dins del túnel del metro, abans de les escales de sortir al carrer hi ha un home que intenta guanyar-se la vida. No sembla pobre. Ni ric. No quadra en aquell lloc. No és la feina que, veient-lo, diries que fa. Suposo que s'ha quedat sense feina i s'ha d'espavilar com pot. Coses de la crisis.
-Paraigües- crida - Paraigües - Insisteix en un to de veu no gaire alt ni massa convincent.
Pobre home, penso dintre meu, avui no és el dia per vendre paraigües. No li han explicat mai el que vol dir "Tenir el Do de l'oportunitat". Avui seria més adequat vendre vanos, o alguna cosa fresca.

Pujo les escales i surto a fora. Ha començat a ploure. I plou fort.

Travesso corrents el carrer i em refugio dins un bar. Aprofito per berenar mentre afluixa una miqueta. També aprofito per escriure. Aprofito l'oportunitat. En el meu cas no és un do.