UNA POBRA I SOLITÀRIA NEURONA

Em dec estar tornant boig.

Fa dies que estic posant la meva pobreta neurona en situacions límit. No és que em posi a mi mateix en situacions de perill i que això obligui a la pobra i solitària neurona a activar totes les alarmes de supervivència, no és pas això, sinó més aviat tot el contrari. Estic posant la meva pobra i solitària neurona en una situació extrema d'estrès per avorriment.

Algú ha provat mai de fer hores i hores d'aquarunning? Algú ha intentat mai entrenar una cursa de 250 km a la piscina? Qui va ser el cabronet que va inventar això de l'aquarunning? Més hauria valgut que li fotessin una pallissa i llavors amb la cara inflada d'hòsties li podríem haver dit :

-"Què? Divertit això de córrer a la piscina, eh? Ara amunt, ara avall, 2 minuts cap a un costat i 2 minuts cap a l'altra, va que ja portes molta estona, si!!! Molta estona?...Això és el que et sembla, burricàs! Només portes 8 minuts... valent, que ets un valent...va, que ja veuràs quin entrenament més maco! Va collons, continua, no t'adormis!!!"

Però com que a la vida s'ha de ser positiu, siguem positius. Tampoc és tant, tant, tant avorrit. Una mica si, però amb imaginació es pot superar. Ahir mateix tota l'estona d'aquarunning em va servir per fer-me dins la meva ment ocupada per una pobra i solitària neurona, una espècie de programa televisiu, barreja de "corasón corasón" i "El diario de Patricia".

Quan arribo estan tots els carrils doblats, algun triplicat. De cop i volta el 3 queda lliure ja que marxen dos de cop. Són parella. Que maco, eh? Juntets a la piscina, que romànic! Quan es divorciïn hauran de discutir qui es queda l'abonament...

Au, el carril 3 per a mi sol. El xurro llarg sota les costelles i començo a córrer dintre l'aigua sense tocar de peus a terra. Semblo gilipolles. Molt gilipolles. I la gent em veu i segurament ho pensa. O no pensa? Els homes segur que no em veuen ja que com que estan nedant, la seva única neurona està enfeinada coordinant els moviments de crol i no poden estar pel dropo del carril 3... Les dones si que em veuen. Dec ser el centre d'atenció de tota la piscina, ja que a aquesta hora, curiós, la majoria de nedadors no són nedadors. Són nedadores.

Jo a lo meu, zig zag zig zag, movent els braços i les cames al més pur estil...no sabria dir quin estil, però movent-los.

Al carril 1 sempre hi ha les iaies. No neden gaire. Bé, la veritat és que no neden, però xerren...Una porta el gorro que sembla més de dutxa que de piscina i unes arracades d'or que en surten per sota, grans com dues mandarines. Si es deixa de la corxera se'n va al fons. O no, ja que porta unes boies que li compensen de sobres el pes auricular.

Al carril 2 si que hi ha un tio que també s'acaba de quedar sol. Neda bé. O m'ho sembla.

Al 4 dues noies, amigues suposo. 2 piscines i xerrada, 2 piscines i xerrada.

5, 6 i 7, sense res ni ningú que cridi massa l'atenció, fins que una marxa i...collons....i jo corrent com un tonto i aquesta a uns metres meus....

Res, jo a lo meu, pim pam, swim, swam...

El carril 8 també és curiós. Una família equilibrada. 100 kg de dona, 50 kg de mascle i un nen de 25. Per tant podríem dir que dos nens fan un pare i fan falta dos pares per...millor callo.

Ara arriba una altra parella. Tots els carrils estan doblats menys el 2 del tio que neda bé i el 3 del gilipolles que fa veure que corre. Qui nedarà amb qui? Aviat queda clar i sense gaires paraules.
"Jo que sóc un tio i nedo fort"- pensa interiorment ell- "em posaré amb el tio que neda bé i serem els cracks de la piscina...i tu, que ets una dona, ves amb el gilipolles aquest que no sap que per córrer hi ha camins.

I jo, fent un treball més mental que físic, encaixo les crítiques de tothom, que ningú les diu però se que hi són, i continuo corrent dins l'aigua com un dropo conscient que és la millor manera per mantenir un cert grau de forma de cara a la Gobi March, i mentrestant, la meva pobre i solitària neurona, avorrida i fastiguejada ja de veure el panorama dels altres carrils es desconnecta de nou i un altra cop amb la ment en blanc...........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................