19/2/12

AVUI HE APRÈS...

Avui he après moltes coses. Altres ja les sabia, tot sigui dit, però com que diuen que “nunca te acostarás sin amanecer más temprano” o alguna cosa semblant... avui amb un parell de pajarus de mal agüer, l’Enric Salvans i en Martí Quer,  m’he acostat a la costa del Maresme per pedalar... i pedalar... i pedalar... durant 133 km i gairebé 4 hores, per preparar la Brevet de 200 km que volem fer a principis del mes de març. I és que, sóc un pardillo total en aquest esport, però aprendré ràpid, ho juro.

He après i recordat a parts iguales, i una de les coses que he après que  m’està donant la bici és la novetat. Torno a tenir, a l’espera de poder tornar a córrer,  ganes de fer, de pencar, de suar, fins i tot ganes d’escriure i explicar-ho. Sóc conscient que molts direu que quina importància té tot això, que la bici ja fa anys que es va inventar i fa anys que molts hi aneu, però per a mi, acabat d’arribar a aquest món, la novetat m’implica, em motiva i em fa sentir. M’ha fet aprendre i recordar un munt de coses...

He après que dues setmanes després de tenir la bici es poden fer 133 km amb dos màquines i no morir en l’intent, ans al contrari, em sento bé i sencer, excepte les zones més sensibles, i no parlo de l’ànima.

He après que amb bici de carretera els km passen relativament ràpid, molt ràpid diria jo si els compares a com passen amb btt, i ja no diem si ho comparem a com passen corrent. Ja m’ho imaginava i intuïa, evidentment, però avui ho he comprovat en primera persona.

He après que quan vas darrera d’un altra ciclista fas molta menys força que quan vas davant i això et permet fer molts km amb menys esforç... i no és considerat dòping!

He après a fer relleus, a sentir-me un Indurain...

He recordat que bé que es posa una Coke i unes patates després de 2 hores de tralla i lo bé que es posen després 2 hores de tralla més.

He recordat que la satisfacció després d’un esforç és immensa i no es paga amb peles!

He après que quan a la Plana de Vic estem a sota zero, no a tot arreu estan a sota zero.

He après que la NII està farcida d’estris amb quatre rodes que fan més nosa que servei, però que es veu que estan acostumats a conviure amb gran quantitat de gent pedalant.

He recordat la sensació de premer les dents i avançar ràpid. La sensació de poder, de sentir-me fort i inesgotable.

He après que després de 4 hores de bici les cames no estan ni una quarta part de la meitat de castigades que corrent.

He après que del Masnou a Blanes tampoc hi ha tant.

He après que es pot pujar Maresme amunt sense fer-ho per la sorra de la platja.

He recordat que quan arribes a casa tens una gana que no s’acaba fàcilment, i que si menges bé i ho acompanyes d’un bon cava, la migdiada és un regal.

He après a gaudir, n’estic aprenent dia a dia, d’un altra esport, que no és el meu però que potser ho acabarà sent una miqueta.

He après i recordat  totes aquestes i moltes coses més, però sobretot...després de tants cops de pedal i tanta estona sobre un “sillin” dur com una pedra... he après que els “ous pochê” no són només  una especialitat culinària.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Com t'envejo Jaume. El mantenir les ganes i la capacitat d'aprendre cada dia, es un gran que...
Salvador

JAVI SUBIAS ha dit...

Sigue aprendiendo. Pero no olvides que regresaras.

Jaume Tolosa ha dit...

Salvador, tots aprenem cada dia coses noves, i si, és un gran què!!

Javi, mi deporte va con zapatillas, no con calas, pero de momento lo estoy disfrutando mucho, pero volveré, seguro!!

Julen Urdaibai ha dit...

Me alegra mucho verte contento Jaume, en serio. Seguramente no te llenara la bici tanto como el correr pero es un buen comienzo. Vuelves a tener ilusión, que es la base de todo lo que hacemos. Un abrazo.

Jaume Tolosa ha dit...

Gracias Julen!!!