CONTRAMOTIVACIÓ

Avui, a la contra de La Vanguardia , que és una secció que acostumo a llegir, abans de ficar-me de ple a les... ejem... d'economia, entrevisten a una psicòloga esportiva.

La veritat és que jo no he utilitzat mai els serveis de cap psicòleg, ni esportiu ni de cap mena, però llegint el que diu aquesta professional del tema m'adono que en realitat tampoc m'ha fet mai falta.
O si?
No em sentireu ara dient que el que ha estudiat aquesta o tants d'altres especialistes no és necessari estudiar-ho, que els seus potencials clients la podrien substituir només amb voluntat pròpia i una ferma posició davant la vida i actitud davant els reptes o problemes, ja que si existeix la seva figura és que algú la necessita algun dia o altra. Jo, potser si que en algun moment de la meva vida hauria necessitat una figura com ella que em digués el que he de fer, com he d'afrontar les coses, ja que tots -segur que tots- fins i tot el que més seguretat demostra en si mateix, un moment o altra de la nostra vida hem tingut un moment baix o ple de dubtes davant d'algú o d'alguna situació. Però si d'una cosa estic orgullós de mi mateix és que ara, amb 45 anys, tinc un munt de problemes però mil milions de solucions, una empresa barallant-se amb la crisis però amb ganes de tirar endavant,  un país lluitant per la seva identitat tot i els mil pals a sota les rodes, molts quilòmetres a les cames i una lesió tremenda al genoll que tot i que acabarà bé ja fa molt temps que em martiritza amb el pitjor de tots els mals: la incertesa. Doncs si, em sento orgullós de veure que tot el que diu la Patricia Ramírez a la contra d'aquest diari jo ja fa temps que he aplicat i aplico a la meva vida i, del que en aquest bloc es tracta, a les meves curses i reptes esportius, siguin amb o sense pitrall.

Em quedo amb unes reflexions:

-Centra't en el que depèn de tu... i oblida't de la resta.

-Visualitzat a tu mateix fent qualsevol cosa i tenint èxit.

- Si treballéssim a nivell d'empresa com es fa als vestuaris esportius del país, la nostra economia seria  pròspera.

I sobretot, i que és on es avui en dia resumeix tot, encara que jo ho diria un pel diferent:

-Per què ser pessimista? Tampoc no funcionarà!

Si, em considero un tio fort de coco i capaç d'afrontar qualsevol cosa. Però a vegades va bé que algú t'ho recordi.